Presó permanent revisable per a la dona que va matar la seva filla de 4 anys a Sant Joan Despí el 2021

L’Audiència de Barcelona ha condemnat a presó permanent revisable la dona que el maig del 2021 va matar la seva filla de 4 anys a Sant Joan Despí (Baix Llobregat). El jurat popular va dictaminar divendres passat per unanimitat que la dona era culpable d’un delicte d’assassinat amb traïdoria a menor de 16 anys amb l’agreujant de parentiu, cosa que comporta la major pena possible. Tot i això, el tribunal popular va admetre l’atenuant de col·laboració amb la justícia, però el magistrat no l’ha tingut en compte i ha confirmat la petició de pena demanada per la fiscalia i el pare de la nena. A més, el magistrat ha instat a obrir un procediment contra la dona per maltractar psicològicament al pare de la nena i exparella seva.

El magistrat que va presidir el judici també condemna la dona a cinc anys de llibertat vigilada després de sortir de presó, prohibició d’acostar-se o comunicar-se amb la família paterna de la Yaiza durant els deu anys posteriors a sortir de presó, i indemnitzar la família amb 400.000 euros.

En la sentència, de 30 pàgines, el magistrat calibra l’atenuant de col·laboració amb la justícia i l’agreujant de parentiu. Considera que té més pes l’agreujant, perquè l’atenuant només es va tenir en compte perquè la dona va facilitar les claus d’accés als seus dispositius i va col·laborar amb els psiquiatres forenses. A més, recorda el magistrat, la pena fixada per assassinat a menor de 16 anys és la presó permanent revisable, que no té possibilitat de graduació inferior.

El nou procediment per maltractament psicològic haurà de seguir-se en els jutjats de Sant Feliu de Llobregat. Tal i com recull la sentència, “queda acreditada la intenció de l’acusada de causar el màxim dany psicològic possible al pare de la menor, no només matant-la, sinó culpabilitzant-lo de la mort de la menor i de la seva pròpia”. “Matant la nena, l’acusada s’assegurava que causava un dany psicològic irreversible al pare del que ni podria haver-se defensat ni podria recuperar-se, donant el cop més dur que es pot donar a qualsevol persona, acabant amb la vida de la seva filla”, afegeix.

La sentència, que es pot recórrer davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), farà enviar al jutjat de Sant Feliu de Llobregat la pericial psiquiàtrica de la dona, la pericial psiquiàtrica sobre les seqüeles del pare, les cartes de suïcidi i totes les actes del judici.

En el seu veredicte, el tribunal popular va acollir la majoria de les tesis de la fiscalia i l’acusació particular. La nit del 30 al 31 de maig la dona va drogar la seva filla amb pastilles i al matí següent la va asfixiar i es va intentar suïcidar també amb pastilles. Els dos cossos van ser trobats per l’àvia a la tarda, però l’acusada va salvar la vida gràcies a l’atenció mèdica.

L’acusada va intentar reiteradament tornar amb la seva exparella, amb qui havia trencat feia un temps. La negativa del pare a tornar amb ella va “motivar un estat creixent d’indignació, ràbia, tristesa i frustració que es va materialitzar en la metòdica planificació de la mort de la seva filla i del seu propi suïcidi amb l’objectiu de causar el major sofriment possible” al pare i exparella, segons el veredicte. Per fer-ho, segons el jurat, va fer cerques a internet de possibles maneres de matar, com psicofàrmacs, i de casos coneguts de violència vicària.

A més, la dona va treure diners i va canviar de nom el seu cotxe per tal de deixar-los als seus pares, i va explicar alguns preparatius en la carta de comiat que va escriure per als seus pares i al Sergio abans del seu intent de suïcidi.

En canvi, el jurat i el magistrat no han vist demostrats el trastorn mental o la por insuperable, que la defensa al·legava com a possibles eximents de la pena, en considerar que no existia una amenaça real, efectiva i imminent. Tampoc han considerat provats l’arrebatament o obcecació, que la defensa presentava com a possible atenuant.

Totes les proves de l’acusació, com testimonis, captures de pantalla, missatges i informes forenses han estat validats pels membres del tribunal popular i pel magistrat en la seva sentència. Tot i que un psicòleg privat contractat per la defensa va intentar al·legar depressió, ansietat i certs deliris de l’acusada per la por a perdre la seva filla en mans de la nova parella del pare de la nena, el jurat recorda que la dona no va demanar ajuda legal ni psicològica, ni tampoc als seus familiars o amics.

En canvi, la sentència té en compte que la dona va preparar amb “meticulositat” durant mesos el crim, sense tenir cap antecedent psiquiàtric. A més, els dies anteriors i el mateix dia del crim va mantenir una actitud normal. Quan ja havia matat la seva filla va enviar correus electrònics, va avisar a la feina i a l’escola que ella i la seva filla no hi anirien i va treure a passejar el gos.

Tampoc s’admet l’atenuant de confessió per revelar la comissió del delicte a les autoritats abans de conèixer que el procediment legal es dirigia contra ella. En canvi, sí que s’admet l’atenuant de col·laboració amb les autoritats per aclarir els fets de forma rellevant i útil, ja que va col·laborar amb els forenses i els Mossos que van analitzar els seus dispositius electrònics. No obstant, el magistrat diu que aquest atenuant no és suficient per rebaixar la pena.