La Xina aterra amb èxit a la cara oculta de la Lluna

La Xina ha aconseguit un aterratge de precisió a la cara oculta de la Lluna amb la seua sonda Chang'e-6, la missió de la qual serà recollir les primeres mostres d’aquesta regió i portar-les a la Terra.

Amb el suport del satèl·lit de retransmissió Queqiao-2, la combinació de mòdul d’aterratge i ascens de la sonda Chang'e-6 va aterrar amb èxit aquest 2 de juny en l’àrea d’aterratge designada aquest diumenge a la conca del Pol Sud-Aitken (SPA).

La Chang'e-6 consta d’un orbitador, un mòdul de retorn, un mòdul d’aterratge i un mòdul d’ascens. Des del seu llançament el 3 de maig, ha passat per diverses etapes, com la transferència Terra-Lluna, la frenada a prop de la Lluna, l’òrbita lunar i el descens d’aterratge. La combinació de mòdul d’aterratge i ascens es va separar de la combinació d’orbitador i mòdul de retorn el 30 de maig, va explicar la CNSA (China National Space Administration).

Sistema autònom per aterrar sense obstacles?

Segons imatges de l’aterratge, després d’encendre’s el motor principal amb empenta variable, el mòdul d’aterratge va ajustar ràpidament la seua actitud i es va atansar gradualment a la superfície lunar.

Durant el descens, es va utilitzar un sistema autònom d’evitació visual d’obstacles per detectar automàticament els obstacles, amb una càmera de llum visible que seleccionava una zona d’aterratge comparativament segura en funció de la brillantor i la foscor de la superfície lunar, informa Xinhua.

Després, el mòdul es va mantenir en l’aire a uns 100 metres sobre l’àrea d’aterratge segura i va utilitzar un escàner làser 3D per detectar obstacles a la superfície lunar i seleccionar el lloc d’aterratge final abans d’un lent descens vertical. A mesura que el mòdul s’atansava a la superfície lunar, va apagar el motor i va aterrar en caiguda lliure, protegit per un sistema d’amortiment.

Superfície de basalt

La Xina és l’únic país que ha explorat la cara oculta de la Lluna, Ya el 2019, la seua sonda Chang'e 4 va realitzar els primers estudis de la superfície i el subsol i va enviar dades a la Terra mitjançant un satèl·lit repetidor. Ara, la missió Chang'e-6 té la tasca de recollir i tornar la Terra mostres del costat ocult de la lluna, el primer esforç d’aquest tipus en la història de l’exploració lunar.

Según Li Chunlai, dissenyador en cap adjunt de la missió Chang'e-6, la sonda va aterrar amb precisió en l’àrea designada. És probable que aquesta àrea estigui coberta amb una gran quantitat de basalt, el que és molt beneficiós per a la investigació geològica i pot brindar un valor científic significatiu.

El lloc d’aterratge es troba en un cràter d’impacte conegut com la Conca Apollo, ubicada dins de la Conca SPA. L’elecció es va fer pel valor potencial de la Conca Apol·lo per a l’exploració científica, així com per les condicions de l’àrea d’aterratge, incloses les condicions de comunicació i telemetria i la planitud del terreny, va dir Huang Hao, un expert espacial de la Corporació de Ciència i Tecnologia Aeroespacial de la Xina (CASC).

La colossal conca SPA es va formar per una col·lisió celestial fa més de 4.000 milions d’anys i té un diàmetre de 2.500 quilòmetres, equivalent a la distància de Pequín a Hainan, i una profunditat d’uns 13 quilòmetres. És el cràter d’impacte més antic i més gran de la Lluna i del sistema solar, i pot proporcionar la informació més antiga disponible sobre la Lluna, segons els científics.

L’enorme impacte de la col·lisió celestial que va formar la conca SPA pot haver expulsat materials de les profunditats de la Lluna. Si es poden recollir aquests materials i tornar-los a la Terra per al seu estudi, proporcionarien nous coneixements tant sobre la història dels impactes primerencs del sistema solar com sobre l’evolució geològica de la Lluna.

Huang va afegir que el terreny en el costat llunyà de la Lluna és més accidentat que el costat proper, amb menys àrees planes contínues. Tanmateix, la conca Apollo és relativament més plana que altres àrees en el costat llunyà, la qual cosa és propici per a l’aterratge.

El mòdul d’aterratge està equipat amb múltiples sensors, inclosos sensors de microones, làser i d’imatges òptiques que poden mesurar la distància i la velocitat, i identificar obstacles a la superfície lunar, va dir Huang.

Per evitar que la pols lunar interfereixi en els sensors òptics durant l’aterratge, el mòdul d’aterratge també està equipat amb sensors de rajos gamma per mesurar amb precisió l’altura a través de rajos de partícules, la qual cosa garanteix que el motor es pugui apagar a temps i que el mòdul d’aterratge pugui tocar terra sense problemes a la superfície lunar, va afegir.

Alhora, les potes d’aterratge exerceixen el seu paper com a amortidors, absorbint l’energia de l’impacte de l’aterratge i garantint la seguretat de l’equip en el mòdul d’aterratge.

Mostreig autònom en curs

Després de l’aterratge, la sonda té previst completar el mostreig en dos dies. Ha adoptat dos mètodes de mostreig lunar, que inclouen l’ús d’un trepant per recollir mostres del subsol i la presa de mostres a la superfície amb un braç robòtic.

A causa de l’obstrucció de la Lluna, el període de la finestra de comunicació Terra-Lluna en el costat llunyà de la Lluna, fins i tot amb l’ajuda del servei de retransmissió per satèl·lit Queqiao-2, és encara més curt que en el costat proper. Per tant, el temps de mostreig de Chang'e-6 es reduirà a aproximadament 14 hores, en comparació amb les 22 hores utilitzades pel seu predecessor Chang'e-5.

Per estalviar temps i millorar l’eficiència, l’equip de desenvolupament ha fet que el procés de mostreig sigui més intel·ligent, la qual cosa permet que Chang'e-6 executi instruccions i prengui decisions de forma autònoma per reduir les interaccions Terra-Lluna, va dir Jin.

Ge Ping, també subdirector del Centre d’Exploració Lunar i Enginyeria Espacial de la CNSA, creu que mitjançant una anàlisi detallada de l’estructura del terra, les propietats físiques i la composició material de les mostres de Chang'e-6, els científics podran aprofundir la investigació sobre la gènesi i la història evolutiva de la lluna, l’origen del sistema solar, etc., establint una base millorada per a les missions d’exploració posteriors.

Chang'e-6 està en bones condicions i les seues tres càrregues útils internacionals estan en condicions normals i es posaran en marxa i començaran a funcionar, va dir Ge.

Les tres càrregues útils que va esmentar Ge estan instal·lades en el mòdul d’aterratge i consisteixen en l’analitzador d’ions negatius de la superfície lunar de la Agencia Espacial Europea (AQUESTA), el detector de radó lunar de França i el retroreflector làser d’Itàlia.

La missió Chang'e-6 també transportava un satèl·lit cúbic del Pakistan que estava a bord de l’orbitador. El satèl·lit es va separar de l’orbitador el 8 de maig per realitzar activitats d’exploració, com la captura d’imatges de la Lluna. La Xina va entregar les dades proporcionades pel satèl·lit cúbic al Pakistan el 10 de maig.