Un avenç mèdic obre la porta a una nova teràpia per a un tipus de càncer de mama

Investigadors de la Universitat de Sevilla al Centre Andalús de Biologia Molecular i Medicina Regenerativa (Cabimer) han descobert una nova vulnerabilitat del càncer de mama. Certes proteïnes tenen la capacitat d’expandir els coneguts com a "buits de l’ADN de cadena senzilla", sent aquest procés "crucial" per a la seua reparació posterior. Els avenços d’aquest estudi han estat recollits en un estudi publicat a la prestigiosa revista Nucleic Acids Research, segons ha informat la Universitat de Sevilla en una nota de premsa.

L’absència d’aquestes proteïnes impedeix que aquests "buits", que s’acumulen de manera espontània en cèl·lules tumorals deficients al gen BRCA1, no siguin reparats, la qual cosa resulta en la pèrdua de viabilitat cel·lular. Per compensar aquest problema, els tumors associats a mutacions de BRCA1 necessiten, per tant, acumular més quantitat d’aquestes proteïnes.

Per això, aquests descobriments plantegen la possibilitat de desenvolupar fàrmacs capaços d’inactivar aquestes proteïnes, com dianes terapèutiques en el tractament de tumors de mama deficients en BRCA1. Atès que aquests representen entre el cinc i el deu per cent dels milions de nous casos de càncer de mama diagnosticats al món cada any, aquestes teràpies podrien beneficiar una gran quantitat de pacients.

La informació genètica continguda a l’ADN està constantment exposada a diverses fonts d’estrès, tant internes com externes. Una situació especialment complicada passa quan el nostre ADN s’està copiant, un procés anomenat replicació, on la maquinària encarregada de fer-ho s’ha d’enfrontar a nombrosos obstacles. Entre ells, destaca l’ADN danyat, aquell que ha patit alguna alteració física o química per acció d’agents interns o externs.

Quan la presència d’aquests obstacles és alta, es produeix l’anomenat "estrès replicatiu", és a dir, una replicació en condicions poc propícies que és característic de cèl·lules tumorals. Per completar la duplicació del genoma en presència de l’ADN danyat, les nostres cèl·lules han desenvolupat una sèrie de mecanismes que li permeten tolerar aquest dany.

Un d’aquests mecanismes implica la parada de la maquinària de replicació quan es troba un obstacle i la reiniciació de la síntesi de l’ADN passats uns nucleòtids, deixant darrere un fragment de l’ADN sense copiar anomenat "buit de l’ADN de cadena senzilla" o, en anglès, ssDNA gap. Aquests "buits" necessiten ser omplerts més tard perquè la còpia de l’ADN sigui completa.

Recentment, s’ha descobert que la presència d’aquests "buits" representen una debilitat de les cèl·lules tumorals. Per exemple, mutacions als gens BRCA1 i BRCA2, associades al càncer de mama hereditari, també causen l’acumulació d’aquests "buits". A més, teràpies que estan sent actualment utilitzades per al tractament de tumors amb aquestes mutacions als gens BRCA, augmenten la formació d’aquests "buits". Per la tant, la seua formació i/o reparació ofereixen una potencial diana terapèutica per al tractament de tumors de mama.