SEGRE

El Congrés fa el primer pas per reformar el Codi Penal i castigar la multireincidència en furts i estafa

El PSOE accepta tramitar una proposició de llei del PP rebutjada per Sumar, ERC i Bildu

Imatge d’arxiu del Congrés dels DiputatsGustavo Valiente - Europa Press - Arxiu

detail.info.publicated
europa press 

Creat:

Actualitzat:

El Congrés ha fet aquest dimarts el primer pas per reformar el Codi Penal a fi d’endurir el càstig a la multireincidència en furts i estafes. El punt de partida és una proposició de llei del PP perquè es tinguin en compte els antecedents penals per delictes lleus, encara que el PSOE ja ha expressat algunes objeccions i ha anunciat esmenes.

La iniciativa ha estat defensada per la portaveu de Justícia del PP, María Jesús Moro, que considera que la multireincidència s’ha convertit en una "xacra creixent" per al nostre país i és necessari proporcionar un instrument jurídic que millori la resposta penal contra aquests delictes. "Així que millorarà la convivència que s’està deteriorant a les ciutats i allunyarà l’àmplia sensació d’inseguretat", ha insistit.

Una postura que ha recolzat Vox, encara que Javier Ortega Smith creu que arriba tres anys tard, i també UPN, diputat, Alberto Catalán, ha defensat que "no es pot mirar per a cap altre costat" quan a Espanya, segons ha assegurat tenim les dades "més altes" de la història del nostre país en matèria de criminalitat.

Suport de Junts i PNB

Però també Junts vol obrir aquest debat. El seu diputat Josep Cervera ha situat la multireincidència com un dels problemes "més importants" a què s’enfronta Catalunya.

Igualment, el portaveu de Justícia i Interior del PNB, Mikel Legarda, ha titllat de "necessari" treballar per millorar les penes però sense deixar de banda "altres mesures socials d’acompanyament".

De la seua part, la diputada del PSOE Mamen Sánchez, ha avançat que des de la seua formació votaran a favor de la presa en consideració de la proposta per buscar "solucions compartides" encara que ha advertit que no estan d’acord amb gaires dels punts de la iniciativa i consideren a més que no només cal reformar el Codi Penal. A més, ha lamentat que el PP només el preocupi aquest assumpte quan hi ha eleccions.

En el costat oposat, des de Sumar, ERC i Bildu, han aprofitat les seues intervencions per expressar el seu rebuig a la presa en consideració de la norma per considerar-la "desproporcionada" i "ineficaç". "El que pretenen no és solucionar problemes, sinó alimentar els conflictes i la por", ha retret a la diputada d’ERC, Teresa Jordá, una línia molt similar a la del diputat de Bildu, Jon Iñarritu, que ha qualificat de "falòrnies" les dades aportades per defensar la iniciativa.

El suprem va demanar més canvis?

Segons recull la iniciativa registrada pel PP, el Codi Penal ja es va canviar el 2015 per tipificar com a delicte agreujat la multireincidència en el furt (article 235.1.7.), qualsevol que fos la seua gravetat, de manera que, quan el responsable ja estigués condemnat tres o més vegades en ferm per delictes contra el patrimoni, el tribunal podia imposar-li una pena d’entre un i tres anys de presó.

Aquest tipus agreujat de multireincidència comprenia els antecedents de condemnes per delicte lleu de furt, sense subjecció a una quantia mínima relativa al valor de l’apropiat.

Tanmateix, el 2017 el Tribunal Suprem va deixar sense efecte la reforma de 2015 en relació amb la multireincidència per delicte lleu de furt. D’una banda, va avisar de la impossibilitat de considerar els antecedents penals per delicte lleu mentre no es modifiqués el Codi Penal per aplicar-los al tipus agreujat de multireincidència; i, per un altre, va destacar la desproporció punitiva resultant quan tots els delictes que es presenten en la multireincidència són lleus.

El 2019, el Suprem va dictar similar doctrina respecte al tipus agreujat d’estafa, quan tots els delictes que integren la multireincidència són lleus (impagaments en gasolineres, restaurants i hotels, són entre els més freqüents). Així mateix recorden que el 2022 es va reformar l’article 234 del Codi Penal per establir normes que facilitessin l’ús d’informació financera i d’un altre tipus per a a la prevenció, detecció, investigació o enjudiciament d’infraccions penals, però sense acabar de donar una resposta per a aquests delictes.

Per això des del grup|bancada 'popular' aquesta iniciativa planteja adaptar de forma precisa el Codi Penal a les exigències de les sentències dictades pel Suprem amb l’objectiu de resoldre els problemes que no va aturar l’última reforma. A tal final|finalitat, proposa de modificar els articles 22.8., 66.1.5. y 80.2.1. del Codi Penal, per permetre la consideració dels antecedents penals per delictes lleus en cas de multireincidència.

D’altra banda, el text advoca per modificar els articles 234.2, 235.1.7., 235.1.10 i 250.1.8., per assimilar la pena per multireincidència de delictes lleus de furt i estafa, respectivament, a la prevista per als tipus bàsics d’ambdós delictes als articles 234.1 i 249.

Amb aquestes modificacions, esgrimeixen, aclareixen els dubtes sobre la consideració dels antecedents penals per delicte lleu per a la seua integració en els respectius tipus agreujats per multireincidència; i de proporcionalitat, en tant la multireincidència integrada per delictes lleus no supera la pena prevista pel legislador per al tipus bàsic de furt o estafa.

Finalment, inclouen una modificació de l’article 235.1.10 perquè si els objectes sostrets fossin dispositius electrònics susceptibles de contenir dades personals l’augment de la pena estigués justificat per l’especial protecció de les dades.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking