Els elefants es posen noms entre ells

Els elefants africans salvatges es dirigeixen entre si amb crides similars a noms, una habilitat poc comuna entre els animals no humans, segons un nou estudi publicat a Nature Ecology and Evolution per científics de la Universitat Estatal de Colorado (Estats Units).

Els científics de l’esmentada universitat, en conjunt amb Save the Elephants i ElephantVoices van utilitzar l’aprenentatge automàtic per confirmar que les crides dels elefants contenien un component similar a un nom que identificava el destinatari previst, un comportament que sospitaven basant-se en l’observació. Quan els investigadors van reproduir crides gravades, els elefants van respondre afirmativament a les crides dirigides a ells tornant la crida o atansant-se al parlant. Les crides dirigides a altres elefants van rebre menys reacció.

"Els dofins i els lloros es diuen els uns a altres pel seu 'nom’, imitant la firma del destinatari", comenta l’autor principal Michael Pardo, qui va realitzar l’estudi com a investigador postdoctoral de NSF en CSU i Save the Elephants, una organització d’investigació i conservació amb seu a Kènia. "Al contrari, les nostres dades suggereixen que els elefants no es basen en la imitació de les crides del receptor per dirigir-se a d’altres, el que és més similar a la forma en què funcionen els noms humans."

La capacitat d’aprendre a produir nous sons és poc comuna entre els animals, però és necessària per identificar els individus pel seu nom. La comunicació arbitrària (on un so representa una idea però no la imita) amplia enormement la capacitat de comunicació i es considera una habilitat cognitiva de següent nivell.

"Si tot el que poguéssim fer fora fer sorolls que sonessin com el que estem parlant, limitaria enormement la nostra capacitat de comunicar-nos", enuncia el coautor George Wittemyer, professor del Warner College of Natural Resources de la Universitat Estatal de Colorado i president de la junta científica de Save the Elephants.

Wittemyer afegeix que l’ús d’etiquetes vocals arbitràries indica que els elefants poden ser capaços de tenir pensament abstracte.

Els elefants són xerraires i es comuniquen entre si vocalment a més de mitjançant la vista, l’olfacte i el tacte. Les seues crides transmeten molta informació, inclosa la identitat, l’edat, el sexe, l’estat emocional i el context conductual de la persona que crida.

Les vocalitzacions, des de trompetes fins sorolls baixos de les seues cordes vocals, inclouen un ampli espectre de freqüències, inclosos sons infrasònics per sota del rang audible de l’oïda humana. Els elefants poden coordinar moviments grupals a llargues distàncies utilitzant aquestes crides.

L’estudi també va trobar que els elefants, igual com les persones, no sempre s’adrecen als altres pel seu nom en les converses. Cridar un individu pel seu nom era més comú en distàncies llargues o quan els adults parlaven amb els vedells.

La investigació va durar quatre anys i va incloure 14 mesos de treball de camp intensiu a Kènia, seguint elefants en un vehicle i registrant les seues vocalitzacions. Es van capturar al voltant de 470 crides diferents de 101 "parlants" únics corresponents a 117 receptors únics en la Reserva Nacional de Samburu i el Parc Nacional Amboseli.

Els investigadors van dir que els nous coneixements sobre la cognició i la comunicació dels elefants revelats per l’estudi enforteixen els arguments a favor de la seua conservació. Els elefants estan classificats com en perill d’extinció a causa de la caça furtiva pels seus ullals d’ivori i la pèrdua d’hàbitat a causa del desenvolupament. A causa de la seua mida, necessiten molt espai i poden ser destructius per a la propietat i perillosos per a les persones.

Si bé conversar amb paquiderms continua sent un son|somni llunyà, Wittemyer reflexiona que poder comunicar-se amb ells podria canviar les regles del joc per a la seua protecció.