Descobreixen gebre en uns volcans de Mart on es creia impossible que hi hagués gel

Un equip de científics ha descobert gebre als volcans Tharsis de Marte -els més alts del Sistema Solar-, situats a prop de l’equador del planeta, un lloc on es creia impossible que hi hagués gel. La troballa ha posat en dubte les hipòtesis sobre la dinàmica climàtica del planeta roig.

"Pensàvem que era improbable que es formés gebre al voltant de l’equador de Mart, ja que la barreja de sol i atmosfera prima manté les temperatures relativament altes durant el dia, tant a la superfície com al cim de les muntanyes, a diferència de la qual cosa veiem a la Terra, on es podria esperar veure pics gelats", explica Adomas Valantinas, que va dirigir l’estudi com a estudiant de doctorat en la Universitat de Berna, Suïssa. Però la seua existència mostra que hi ha "processos excepcionals en joc que permeten la formació de gebre", reconeix l’investigador.

Valantinas creu que "el que estem veient pot ser un romanent d’un antic cicle climàtic al Mart modern, on hi va haver precipitacions i potser fins i tot nevades en aquests volcans en el passat".

Aigua a Mart

Comprendre on hi pot haver aigua a Mart i com es comporta és important per a les futures missions i per a l’exploració humana en aquest planeta. Per saber més de tot això, la Agencia Espacial Europea (AQUESTA) compte amb l’Orbitador de Gasos de Traça (TGO) de la missió ExoMars que va equipat amb el Sistema d’Imatges Estereoscòpiques i en Color de la Superfície de Mart (CaSSIS), que des d’abril de 2018 observa Mart i envia imatges en color d’alta resolució de la superfície del planeta.

Gràcies a aquestes imatges, l’equip dirigit per Valantinas ha pogut descobrir gebre marcià per primera vegada molt a prop de l’equador planetari. Segons l’estudi, els detalls del qual s’han publicat aquest dilluns a la revista Nature Geoscience, el gebre només resisteix unes hores després de la sortida del sol, abans d’evaporar-se amb la llum solar i és summament fina, d’una centèsima de mil·límetre de gruix, o tan ampla com un cabell humà.

No obstant, es calcula que aquest gebre ocupa una àrea molt vasta que amaga unes 150.000 tones d’aigua que passen de la superfície a l’atmosfera cada dia durant les estacions fredes, l’equivalent a unes seixanta piscines olímpiques.

Els colossos de Mart

Tharsis, la regió de Mart on es va trobar el gebre, allotja nombrosos volcans, molts d’ells colossals, que s’eleven per sobre de les planes circumdants a altures que oscil·len entre una i dos vegades la de la Muntanya Everest de la Terra. La muntanya Olimp, per exemple, és tan ampla com França.

El gebre s’assenta a les calderes dels volcans, que són grans cavitats als cims creades durant erupcions passades. Els investigadors proposen que la forma en què circula l’aire per sobre d’aquestes muntanyes crea un microclima únic que permet la formació de les fines plaques de gebre.

L’equip creu que modelitzar com es formen les gelades podria ajudar a revelar secrets de Mart, com comprendre on hi ha aigua i com es mou, així com entendre la complexa dinàmica atmosfèrica del planeta, essencial per a futures exploracions i la recerca de possibles senyals de vida.

L’equip va detectar el gebre gràcies a les imatges de CaSSIS que van ser validades mitjançant observacions independents de la Cambra Estèreo d’Alta Resolució a bord de la sonda Mars Express de l’AQUESTA i de l’espectròmetre Nadir and Occultation for Mars Discovery a bord de la sonda Trace Gas Orbiter. Per a això, es van analitzar més de 30.000 imatges tant per trobar inicialment el gebre com per confirmar la seua existència.

L’equip va filtrar les imatges en funció del lloc i el moment en què van ser preses, com l’hora del dia i l’estació de l’any, la qual cosa el va ajudar a aïllar les firmes espectrals indicatives del gebre d’aigua i el lloc de la superfície marciana on es va formar.