Detingut un venedor de loteria per l’atracament a la seua pròpia administració

La Policia Nacional ha detingut Guillermo Rodríguez, el venedor de loteria que va denunciar el passat 4 de gener que havia estat atracat a punta de pistola en la seua administració, ubicada a Lamas de Prado, a la ciutat de Lugo, per dos d’encaputxats que s’havien portat un botí d’uns 400.000 euros.

Encara que la jutgessa encarregada del cas va tancar la investigació en no apreciar indicis de delicte en el comportament del venedor de loteria, la Policia Nacional va continuar investigant i va detenir aquest dimarts Guillermo Rodríguez per haver planejat ell mateix l’atracament juntament amb una parella, un home i una dona d’origen estranger que també han estat arrestats en les últimes hores.

Fonts policials han informat EFE que la detenció d’aquestes dos persones s’ha produït a Madrid i ha estat aquesta circumstància la que va precipitar l’arrest del qual és considerat pels investigadors com a principal responsable de l’atracament.

Determinats indicis, inclòs el comportament del mateix venedor de loteria, van fer sospitar des del primer moment la Policia Nacional de la seua versió sobre el supòsit atracament a l’administració de loteries dos dies abans del Sorteig Extraordinari d’El Niño.

A començaments d’abril, la magistrada del Jutjat d’Instrucció número 2 de Lugo va decretar el sobreseïment provisional i arxivament de les actuacions relatives a aquest atracament en no apreciar indicis de delicte per part del propietari del negoci.

La jutgessa d’instrucció va afirmar en una interlocutòria que no existien "prou motius per imputar a determinada o determinats persones com a autores, còmplices o encobridores" d’aquest atracament, per la qual cosa va rebutjar autoritzar les mesures sol·licitades per la Policia Judicial en el marc de les indagacions, com demandar a les companyies telefòniques geolocalitzacions de telèfons mòbils o a entitats bancàries informació sobre determinats comptes.

En la interlocutòria explicava que la hipòtesi sobre la qual pivotava la investigació policial, per la qual es podria concloure que el denunciant estaria implicat en els fets, es fonamentava en sospites perquè no es percebia "absolutament cap indici racional de criminalitat" en relació amb el venedor de loteria.

A més, advertia d’una "possible vulneració del dret de defensa" del mateix en dependències policials, "prèviament a la judicialització de la causa", ja que se li va prendre "declaració en successives ocasions com a denunciant, fins i tot quan ja existien sospites policials davant el mateix, amb obligació de dir veritat."

"Tota la construcció de la hipòtesi", afegia, es fonamentava "en sospites -en cap cas indicis-, les quals no poden assumir-se". Amb les proves que li van presentar llavors, entenia la magistrada, no es podia "establir cap nexe mínimament fundat amb l’atracament investigat".