Un estudi revela que l’exposició a temperatures extremes en la infància pot afectar el desenvolupament cerebral

Un estudi recent amb més de 2.000 preadolescents ha revelat que l'exposició a temperatures extremes en els primers anys de vida pot tenir efectes duradors en la microestructura de la substància blanca del cervell. Aquesta substància és crucial per a la comunicació entre diferents àrees cerebrals. L'estudi, liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i l'Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), ha estat publicat a la prestigiosa revista 'Nature Climate Change'. Els investigadors subratllen la importància de protegir els col·lectius més vulnerables dels efectes del canvi climàtic, especialment els fetus i els nens petits.

La recerca ha estat una col·laboració internacional que ha implicat també l'Erasmus University Medical Center de Rotterdam (ERASMUS MC) i el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBER), en les seves àrees d'Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP) i Salut Mental (CIBERSAM).

Vulnerabilitat infantil a les temperatures extremes

En l'actual escenari d'emergència climàtica, l'impacte de les temperatures extremes sobre la salut humana és una preocupació creixent per a la comunitat científica i la societat en general. Els infants són particularment vulnerables als canvis de temperatura, ja que els seus mecanismes de termoregulació encara no estan completament desenvolupats. Mònica Guxens, investigadora d'ISGlobal, Erasmus MC i CIBERESP, destaca que "el cervell en desenvolupament dels fetus i nens petits és especialment susceptible a les exposicions ambientals". Tot i que hi ha evidència que l'exposició a temperatures extremes pot afectar la salut mental i el rendiment cognitiu dels nens, falten estudis que examinin els canvis estructurals cerebrals resultants d'aquestes exposicions.

Mètodes de l'estudi

Dirigit per Guxens, l'estudi va analitzar la substància blanca en els cervells de 2.681 nens i nenes, participants en l'Estudi Generació R, una cohort de naixement de Rotterdam. Els participants, d'entre 9 i 12 anys, es van sotmetre a ressonàncies magnètiques (IRM) per avaluar la connectivitat cerebral mitjançant la mesura de la difusió de l'aigua en la substància blanca del cervell. Els investigadors van calcular l'exposició a les temperatures mitjanes mensuals des de la concepció fins als 8 anys, correlacionant-la amb els paràmetres de connectivitat cerebral observats entre els 9 i els 12 anys.

Resultats de l'estudi

Els resultats mostren que l'exposició al fred durant l'embaràs i el primer any de vida, així com l'exposició a la calor des del naixement fins als 3 anys, es van associar amb una major difusivitat mitjana en la preadolescència, indicant una maduració més lenta de la substància blanca. En aquest context, es considera fred i calor aquelles temperatures que se situen en els extrems de la distribució de temperatures de la regió estudiada.

Laura Granés, investigadora de l’IDIBELL i ISGlobal, assenyala que "les fibres de la substància blanca connecten les diverses àrees del cervell, facilitant la seva comunicació. A mesura que aquesta substància es desenvolupa, la comunicació cerebral es torna més ràpida i eficient". Granés destaca que "els nens més exposats a temperatures extremes mostren diferències en la difusivitat mitjana, la qual cosa suggereix una maduració inferior de la substància blanca, fet que en altres estudis s'ha relacionat amb una menor funció cognitiva i problemes de salut mental".

Carles Soriano, coautor de l'estudi i investigador de l’IDIBELL, la Universitat de Barcelona (UB) i CIBERSAM, afirma que "els majors canvis en els paràmetres de connectivitat cerebral s'observen en els primers anys de vida". Els resultats suggereixen que durant aquest període crític de desenvolupament cerebral, l'exposició a temperatures extremes pot tenir efectes duradors en la microestructura de la substància blanca.

Disparitats socioeconòmiques i vulnerabilitat infantil

Una anàlisi per estrats socioeconòmics va revelar que els nens i nenes que vivien en barris més desfavorits eren més vulnerables a les temperatures extremes. Aquestes diferències es poden atribuir a condicions de l'habitatge i a la pobresa energètica.

Mecanismes potencials i recomanacions

Els investigadors proposen que una pitjor qualitat de la son, alteracions en les funcions placentàries, l'activació de l'eix hormonal que augmenta la producció de cortisol o processos inflamatoris podrien explicar l'efecte de la temperatura en el desenvolupament cerebral.

"Les nostres troballes ressalten la vulnerabilitat dels fetus i dels infants als canvis de temperatura", assenyala Guxens. Els investigadors emfatitzen la necessitat de desenvolupar estratègies de salut pública per protegir les comunitats més vulnerables davant l'emergència climàtica.

Aquestes descobertes reafirmen la importància de la protecció de la població infantil i de la conscienciació sobre els riscos que les temperatures extremes representen per al desenvolupament cerebral.