El centre de la Terra està frenant des de 2010: què significa?
El nucli intern va començar a disminuir la velocitat al voltant de 2010 i es mou més lent que la superfície de la Terra.
Un nou estudi, publicat a la revista Nature, ha demostrat que el nucli intern de la Terra ha estat experimentant una desacceleració en la seua rotació respecte a la superfície del planeta des de fa diversos anys.
El moviment del nucli intern ha estat objecte de debat entre la comunitat científica durant dos dècades. Investigacions anteriors suggerien que el nucli intern gira a una velocitat superior a la de la superfície terrestre. No obstant, aquest nou estudi aporta "evidència inequívoca que el nucli intern va reduir la velocitat al voltant de 2010, quan es va començar a moure més lentament que la superfície de la Terra."
"Quan vaig observar per primera vegada els sismogrames que indicaven aquest canvi, em vaig quedar sorprès", va declarar John Vidale, professor i degà de Ciències de la Terra a l’USC (Universitat del Sud de Califòrnia), i autor principal de l’estudi. "Però en trobar més de dos dotzenes d’observacions que mostraven el mateix patró, el resultat es va tornar innegable. El nucli intern havia disminuït la velocitat per primera vegada en dècades. Altres científics han proposat models similars i diferents recentment, però el nostre estudi és el que ofereix l’evidència més concloent".
Relativitat de la desacceleració i retrocés
Es creu que el nucli intern està desaccelerant i retrocedint en comparació amb la superfície terrestre, ja que, per primera vegada en aproximadament 40 anys, el seu moviment és lleugerament més lent que el de la capa terrestre. En comparació amb la seua velocitat en dècades anteriors, el nucli intern està alentint-se.
Una esfera sòlida de ferro i níquel
El nucli intern és una esfera sòlida composta de ferro i níquel, envoltada per un nucli extern de ferro i níquel en estat líquid. Aproximadament de la mida de la Lluna, el nucli intern es troba a més de 3.000 milles sota la superfície de la Terra, la qual cosa representa un desafiament significatiu per als investigadors, ja que no pot ser visitat ni observat directament. Els científics utilitzen les ones sísmiques generades pels terratrèmols per crear models del moviment del nucli intern.
Vidale i Wei Wang, de l’Acadèmia Xinesa de Ciències, van utilitzar formes d’ona i terratrèmols repetits en el seu estudi, diferenciant-se d’investigacions anteriors. Els terratrèmols repetits són esdeveniments sísmics que passen al mateix lloc i produeixen sismogrames idèntics.
En aquest estudi, els investigadors van recopilar i van analitzar dades sísmiques registrades al voltant de les Illes Sandwich del Sud, a partir de 121 terratrèmols repetits que van tenir lloc entre 1991 i 2023. A més, van utilitzar dades de proves nuclears soviètiques bessones d’entre 1971 i 1974, així com proves nuclears franceses i nord-americans d’estudis anteriors sobre el nucli intern.
Vidale va explicar que la desacceleració del nucli intern va ser provocada per l’agitació del nucli extern de ferro líquid que l’envolta, responsable de generar el camp magnètic de la Terra, així com per les forces gravitacionals exercides per les regions denses de la capa rocosa sobrejacent.
L’impacte per a la superfície de la Terra
Les implicacions d’aquest canvi en el moviment del nucli intern per a la superfície terrestre encara són especulatives. Vidale va esmentar que la desacceleració del nucli intern podria alterar la durada d’un dia en fraccions de segon: "És molt difícil de notar, en l’ordre d’una mil·lèsima de segon, gairebé imperceptible entre el soroll generat pels oceans i l’atmosfera en constant moviment".
Els futurs estudis dels científics de l’USC tenen per objectiu traçar la trajectòria del nucli intern amb més detall per comprendre exactament per què està canviant.
