Els joves tenen en general bona opinió de la monarquia i en particular de la Reina i la Princesa Elionor

Els joves espanyols tenen en general una bona opinió de la monarquia parlamentària, de la que valoren sobretot la seua neutralitat, i veuen especialment amb bons ulls la tasca que ha exercit la Reina Letizia per atansar la Corona a la ciutadania i també el paper que està cridada a exercir la Princesa d’Astúries per continuar per aquest camí.

Així es desprèn de l’estudi 'La juventud española dialoga sobre la Monarquía' realitzat pels professors Francisco J. Llera Ramo i José M. León Ranero per a la Red de Estudios de las Monarquías Contemporáneas (REMCO) i elaborat partint de deu grups de discussió amb joves nascuts entre 1995 i 2004 de deu ciutats espanyoles.

Segons expliquen els professors, partint de la informació extreta de les entrevistes amb aquest mig centenar de joves, predomina "la desinformació sobre la monarquia i els dubtes sobre la legitimitat i utilitat de la Corona, però sense un qüestionament radical de la institució o el suport alternatiu a una altra forma de govern de tipus republicà".

"Per a les generacions joves la nostra monarquia té molt passat, no prou conegut i valorat, un sòlid present, que necessita temps i més visibilitat i, sobretot, un futur que requereix canvis perquè compti amb una adhesió més elevada", resumeixen els autors al document, consultat per Europa Press.

Així, els joves consideren que optar per una monarquia parlamentària després de la mort de Franco va ser "una decisió encertada" en el seu moment, principalment per la tradició històrica a Espanya, i perquè "l’opció republicana era inviable, pel seu escàs suport popular i la memòria negativa associada amb les anteriors experiències republicanes i la Guerra Civil".

Quant al paper actual de la monarquia, "s’ha observat un interès per comprendre com la institució pot jugar un paper rellevant i adaptar-se a les demandes contemporànies de transparència, proximitat amb els ciutadans i adaptabilitat," expliquen Llera i León.

La monarquia com a font d’estabilitat i neutralitat

"Mentre alguns veuen en la monarquia una font d’estabilitat, tradició i neutralitat, d’altres critiquen el seu caràcter hereditari i la falta d’elecció democràtica, però, alhora, plantegen interrogants sobre la viabilitat i fins i tot el desig d’una República com a alternativa", precisen.

Així, els joves valoren en especial la neutralitat que es pressuposa al Rei davant el fet que amb un sistema republicà el cap de l’Estat "podria no ser neutral" i també veuen la monarquia com "un element unificador que transcendeix les divisions partidistes, contribuint a la cohesió social i política del país".

Pel que es refereix a Felip VI preval una opinió molt positiva sobre la seua personalitat ja que se li veu "seriós, prudent, discret, amb criteri, bona formació, neutral, distanciament familiar, modernitzador, amb bon perfil internacional, coneixement i sensibilitat davant del pluralisme del país".

Així mateix, els joves consultats creuen que ha contribuït a "una modernització i renovació significativa" de la monarquia en els seus deu anys de regnat i valoren que la seua formació més elevada li ha permès "prendre bones decisions i aprendre dels errors del passat". Amb això, indiquen els autors, suggereixen que "el seu regnat està menys marcat per controvèrsies i és, per això, més estable".

No obstant, una altra part dels entrevistats consideren que el Rei "no compleix funcions significatives o concretes per a la societat actual" i aprecien que malgrat certes millores en termes d’imatge i modernització, el seu regnat és "una continuació de l’statu quo, sense canvis substancials que diferenciïn la seua gestió de la del seu pare, especialment respecte a les funcions de la Corona."

Valoració positiva de la Reina i la Princesa d’Astúries

D’altra banda, "hi ha pocs dubtes sobre el paper positiu de la Reina Letizia per a la popularització de la Corona, sobretot, pel seu origen social, la seua proximitat a la societat i la seua capacitat de comunicació". Així mateix, es valora també la "seua personalitat, el seu paper en la formació de les seues filles, particularment de la Princesa d’Astúries, i la seua previsible influència en les decisions del Rei".

El fet que sigui una plebea ha contribuït, segons el parer dels entrevistats, a "donar una perspectiva més terrenal" a la monarquia, mentre també es posa en relleu la seua implicació amb associacions i causes solidàries, "mostrant un compromís personal més enllà del seu rol institucional". Els joves també consideren que el fet que sigui periodista i la seua capacitat comunicativa també contribueixen a atansar la seua tasca.

Quant a la Princesa Elionor, els joves consultats destaquen en particular que és "una dona jove, amb un important recorregut formatiu, amb bona imatge, laboriosa, seriosa i amb personalitat per a un paper dur i complicat" com el de futura Reina.

"La Princesa Elionor és vista amb optimisme i bones expectatives, considerant que la seua joventut i educació podrien portar una perspectiva de canvi i renovació a la Corona", expliquen els autors de l’estudi.

Un dels aspectes ressaltats pels joves és el fet que el que hi vagi a haver una reina suposa "un pas endavant en la representació de les dones en posicions de lideratge". En aquest sentit, "la seua figura es considera un reflex dels canvis socials i un model a seguir, que podria reforçar el paper de la dona en la societat i fomentar la igualtat de gènere dins i fora de la institució monàrquica", assenyalen.

Finalment, els joves consultats confien que "el seu regnat pugui tancar la bretxa entre la Corona i la societat, particularment entre els joves, a través d’una comunicació més efectiva i presència en plataformes digitals i socials."

Reconeixement a Joan Carles I per la Transició

Els autors també han preguntat per la valoració de les gairebé quatre dècades de regnat de Joan Carles I i han constatat que "el gran argument a favor del seu regnat és el reconeixement, molt majoritari, al seu paper clau en el 23-F i en la conseqüent consolidació de la democràcia espanyola" durant la Transició.

L’esmentat balanç positiu "queda tacat per les opinions negatives dels seus escàndols personals, encara que molt menys de l’esperable, sobretot, per la proximitat biogràfica dels mateixos", expliquen.

En un altre ordre de coses, els autors han constatat que entre els joves hi ha la sensació generalitzada que "no arriba prou informació sobre les activitats i el paper que juga la monarquia en la societat actual".

Aquesta percebuda "falta de transparència contribueix a un distanciament de la Corona" entre els més joves, que expressen un desig de més obertura i claredat quant a les funcions i contribucions de la monarquia a la nostra societat", adverteixen.

Segons assenyalen, això també contribueix a una menor afecció cap a la institució, igual com la percepció que la Corona "no reflecteix ni aborda els interessos i preocupacions actuals de la joventut" d’allà el que els joves consultats demanin "accions concretes i comunicació que demostri com la monarquia contribueix de manera positiva al país".