«Les farmacèutiques fan una gran inversió en investigació»

Moderna va saltar a la fama per la seua vacuna contra la covid-19 basada en l’ARN missatger, en quines altres investigacions o productes pioners està treballant la firma actualment?

És cert que Moderna és coneguda en gran manera per la seua vacuna davant la covid-19. No obstant, la companyia va ser fundada el 2010 i va iniciar els primers assajos clínics el 2015. En l’actualitat, té deu programes en fases avançades de desenvolupament clínic en infeccions causades per virus respiratoris i latents, en malalties rares i en oncologia. Vuit d’aquests programes han progressat a la fase 3 del desenvolupament clínic, l’última abans d’iniciar el procés regulatori d’aprovació d’un medicament, i dos programes més en malalties rares estan avançant cap a l’inici dels estudis clínics de registre.Precisament, la farmacèutica va anunciar fa uns mesos que ja està provant en pacients una revolucionària vacuna contra el càncer. Com funciona?Un dels principals reptes en el tractament del càncer és que el tumor de cada pacient és diferent, fins i tot quan estem parlant del mateix tipus de tumor. Per això, es pot pensar en la possibilitat que cada pacient necessiti un tractament personalitzat. Moderna fa molt de temps que treballa en l’àrea d’oncologia precisament amb aquesta visió. La vacuna contra el càncer a la qual vostè es refereix es basa en el concepte que cada tumor produeix una sèrie de proteïnes noves, que els oncòlegs coneixen com neoantígens. Mitjançant una biòpsia del tumor i aplicant tecnologia de seqüenciació de nova generació, és possible identificar els neoantígens específics del tumor. A continuació, la plataforma tecnològica de l’ARN missatger ens permet desenvolupar una vacuna d’ARNm individualitzada per al pacient que codifica els neoantígens propis del seu tumor. A l’injectar la vacuna en el pacient, s’aconsegueix activar el sistema immunològic davant les cèl·lules del seu propi tumor.Quan podria estar disponible?Fa poques setmanes, Moderna i MSD (una altra companyia que col·labora en aquest programa) van presentar al Congrés de la Societat Americana d’Oncologia els resultats amb 3 anys de seguiment d’un estudi en fase 2 en pacients amb melanoma d’alt risc estadi III/IV el tumor del qual havia estat ressecat, demostrant una millora mantinguda tant en supervivència lliure de recaiguda com en supervivència lliure de metàstasi. Estem molt esperançats amb aquest tipus de resultats. No obstant, cal esperar els resultats finals dels diferents estudis clínics. En aquest moment seria molt arriscat especular sobre quan aquesta innovadora vacuna podria estar aprovada i disponible per al tractament de pacients en pràctica clínica habitual.

Per què va decidir doctorar-se en Biologia Cel·lular per la UdL?

Per a mi, va ser una decisió lògica. Durant la carrera vaig tenir l’oportunitat de treballar com a alumne intern als laboratoris del Grup de Neurobiologia Molecular en el departament de Ciències Mèdiques Bàsiques de la Facultat de Medicina de la UdL, sota la direcció del Dr. Joan X. Comella. Tenia per tant una idea molt clara de la qualitat de la investigació que es feia al Departament i de les possibilitats que m’oferia com a estudiant de doctorat. Realment em sento molt afortunat d’haver tingut aquesta gran oportunitat de formació a la UdL.Manté en el dia d’avui alguna vinculació amb la ciutat?Sí. Continuo mantenint una forta vinculació amb Lleida, ciutat a la qual vaig arribar quan tenia 8 anys i on vaig viure la major part de la meua infància i adolescència. Queden molts amics i records i de tant en tant, aprofitant algun viatge a Espanya, tinc l’ocasió de passar per Lleida. Continuo experimentant una sensació especial quan, arribant a Lleida, diviso la silueta de la Seu des de lluny.

De petit ja sentia interès per la ciència i la medicina?

Efectivament. Des que recordo, de nen sempre tenia la visió de voler ser metge. El que va canviar en el temps és la branca en la qual somiava especialitzar-me. Vaig passar per diferents idees: Cirurgia, Neurologia i algunes d’altres. Però al final vaig acabar optant per Hematologia perquè m’atreia molt la possibilitat d’entendre el que hi havia darrere del procés de malignització que es produeix en estadis precoços de la diferenciació de les cèl·lules mare hematopoètiques, resultant en diferents tipus de leucèmies, limfomes i mielomes. També m’atreia molt tot el que està relacionat amb el trasplantament de progenitors hematopoètics, que ha estat històricament un dels grans avenços en el tractament de neoplàsies hematològiques així com d’altres malalties.

Què va fer que passés del camp de l’oncohematologia a la indústria farmacèutica?

El meu interès per la investigació ha estat una constant al llarg de tota la meua trajectòria universitària i professional. Durant l’etapa de formació com a especialista en Hematologia sempre vaig estar involucrat en diferents projectes d’investigació, tant relacionats amb les malalties oncològiques que tractava com a hematòleg clínic com amb el desenvolupament de medicaments. De fet, la participació en diversos assajos clínics per a l’avaluació de medicaments em va permetre conèixer més de prop el paper que té la indústria farmacèutica en el desenvolupament de noves alternatives per al tractament de malalties i va despertar en mi un interès per aprofundir en aquesta àrea. Al llarg dels meus anys de treball en la indústria farmacèutica, he pogut compaginar el meu interès per la ciència i la investigació amb la possibilitat de tenir un impacte positiu en la vida de molts pacients així com en la salut pública. Com a metge, això em fa sentir molt realitzat.

Quin és un dels reptes més grans del seu treball?

Moltes persones no entenen necessàriament el valor en termes d’innovació que aporta el sector farmacèutic. En aquest sentit, la pandèmia ha estat una experiència que no hauríem d’oblidar. El desenvolupament de les vacunes i de diversos tractaments antivirals que ens han permès fer front a aquest repte de salut pública només ha estat possible perquè hi havia una base d’inversió en innovació i de coneixement acumulat gràcies al treball dels sectors acadèmic i farmacèutic de molt llarg recorregut. En termes generals, crec que hem de fer un millor treball a l’hora d’explicar a la societat el valor de la inversió en investigació que fa la indústria farmacèutica.