Descobreixen un mecanisme per potenciar la secreció d’insulina i millorar el tractament de la diabetis

Investigadors del Grup d’Investigació en Diabetis i Enfermedades Metabólicas Asociadas (DIAMET) de l’Institut d' Investigació Sanitaria Pere Virgili (IISPV) i l’àrea de Diabetis i Enfermedades Metabólicas Asociadas del CIBER (CIBERDEM) ha descobert un mecanisme que suposa un punt d’inflexió en l’abordatge de la diabetis, ja que podria potenciar la secreció d’insulina i millorar el tractament de la malaltia.

El succinat és un compost natural present a les cèl·lules que exerceix un paper important en el metabolisme energètic, ha informat l’institut en un comunicat.

Tradicionalment, s’ha associat a situacions d’estrès cel·lular, com les que es produeixen en el cas de pacients amb obesitat. Aquest descobriment mostra que el succinat pot actuar com un senyal beneficiós que ajuda les cèl·lules beta del pàncrees a alliberar o secretar insulina, regulant així els nivells de glucosa en sang.

"Hem descobert que el nivell del receptor SUCNR1 augmenta en condicions de sucre alt en sang i empitjorament metabòlic, com en l’obesitat i la diabetis. Quan el succinat s’uneix a aquest receptor, s’activa un procés que potencia la secreció d’insulina. Això és especialment important després de menjar, quan els nivells de sucre en sang són més alts i el cos necessita més insulina per processar aquest sucre", explica Joan Sabadell-Basallote, un dels investigadors responsables d’aquest estudi de DIAMET.

Aquest descobriment obre la porta a noves estratègies per tractar la diabetis, enfocant-se en aquest mecanisme per millorar la secreció d’insulina i ajudar a mantenir sota control els nivells de sucre en sang. Aquest descobriment representa una esperança per a les persones que lluiten contra aquesta malaltia crònica.

Aquest mecanisme implica una substància anomenada succinat i el seu receptor (conegut com a SUCNR1), que es troba a les cèl·lules beta del pàncrees.

El treball s’ha dut a terme amb la col·laboració del grup del CIBERDEM d’Eduard Montanya (IDIBELL), així com amb institucions de prestigi a nivell nacional (la UB-IDIBELL i la UMH-IDiBE, entre d’altres) i internacionals (Universitat de Harvard i el Consell Nacional d’Investigació d’Itàlia, per exemple).

A Espanya, un 25 per cent de la població o bé té diabetis o està en un estat previ o inicial de la malaltia, segons dades de l’estudi 'Di@bet.es', liderat per l’àrea de Diabetes i Enfermedades Metabólicas Asociadas del CIBERDEM.

La diabetis tipus 2 és la forma més comuna d’aquesta malaltia (representa el 90-95% dels casos diagnosticats). Es caracteritza, d’una banda, per la resistència a la insulina (l’hormona que regula els nivells de sucre o glucosa en sang), i, per un altre, perquè les cèl·lules beta del pàncrees tenen dificultats per produir-la. Això provoca un desequilibri en l’organisme que, si no es controla, pot causar greus i diversos problemes de salut.

Per comprendre i tractar la diabetis, és clau estudiar les cèl·lules beta del pàncrees. Quan s’ingereixen aliments, els nivells de glucosa augmenten i, per compensar-lo, aquestes cèl·lules alliberen l’hormona insulina, que és l’encarregada de facilitar el transport dels sucres als teixits metabòlics (músculs, fetge i teixit adipós) enviant-los un senyal.

Aquests sucres queden emmagatzemats en aquests teixits perquè el cos pugui utilitzar-los com a reserva energètica quan sigui necessari. En el cas de les persones amb diabetis tipus 2, la resistència a la insulina provoca que les cèl·lules del cos no puguin utilitzar-la correctament i així la glucosa queda circulant a la sang, la qual cosa produeix aquesta descompensació.

Diabetis tipus 2 i l’obesitat

Aquest tipus de diabetis està estretament relacionada amb l’obesitat, ja que l’excés de greix corporal contribueix a la resistència a la insulina.

A mesura que una persona augmenta de pes, les seues cèl·lules es tornen menys sensibles a la insulina, obligant al pàncrees a produir-la en més quantitat per mantenir els nivells de sucre en sang normals.

Amb el temps, aquest constant esforç pot esgotar les cèl·lules beta, reduint la seua capacitat per produir insulina, el que contribueix a l’aparició de la diabetis de tipus 2.

Els casos de persones diagnosticades de diabetis tipus 2 augmenten any rere any a tot el món: segons la Federació Internacional de Diabetis, al voltant de 500 milions d’adults la pateixen i s’espera que en 20 anys aquesta xifra superi els 700 milions. Aquest increment s’atribueix a factors com l’envelliment de la població, l’augment de l’obesitat i els estils de vida sedentaris.