L’home neolític del Pirineu ja consumia lactis fa 7.500 anys
Es creu que es practicava una economia mixta basada en l’agricultura i ramaderia integrades
Una tomba de l’edat de pedra.
Un estudi conjunt de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Saragossa i la Universitat d’Estrasburg (França) ha trobat la "primera evidència directa" del consum i processat de productes lactis al Pirineu en els inicis del Neolític, fa 7.500 anys, així com de derivats del porc.
Publicat a 'Archaeological and Anthropological Sciences', ha analitzat restes de les coves de Chaves i Puyascada, a Osca, i el resultat "qüestiona la consideració que l’explotació d’aquests productes a la serralada pirinenca hauria començat molt més tard", informa la UAB en un comunicat aquest dilluns.
La investigació s’ha dut a terme amb tècniques per a la identificació de residus orgànics i la caracterització isotòpica d’àcids grassos per determinar el seu origen animal, així com de dades obtingudes de la morfologia i funcionalitat de la ceràmica i d’estudis arqueozoològics d’ambdós llocs.
L’anàlisi dels residus orgànics preservats a l’interior de 36 recipients ceràmics indica que "fa 7.500 anys els lactis ja eren processats i consumit al Pirineu central", i que tots els processos de preparació, consum i emmagatzemament es van dur a terme en ambdós assentaments.
La investigadora i primera autora de l’article, Nàdia Tarifa, ha recordat que "sempre s’ha considerat que les dinàmiques socials prehistòriques en contextos muntanyosos són menys evolucionades" que a la costa, però que aquest estudi revela que l’explotació làctia a la muntanya ja existia en fases molt primerenques del Neolític.
L’estudi també mostra que els derivats del porc es van processar o van emmagatzemar en recipients de ceràmica en ambdós jaciments, encara que amb algunes variacions: a Puyascada hi havia predomini de carn de remugants i a Chaves de porcs, el que "estaria relacionat amb les característiques dels assentaments".
Els investigadors han identificat també residus de vegetals processats, així com de resina de pi "utilitzada per impermeabilitzar l’interior dels recipients".
Els resultats recolzen la idea que en l’àrea pirinenca del Neolític aviat es practicava una economia mixta basada en l’agricultura i la ramaderia integrades, amb ramats d’ovelles com a principal font de carn i llet.
