Venècia podria quedar submergida l’any 2150
La llacuna de la ciutat creix mig centímetre a l’any
Imatge d’arxiu de la Plaça de San Marcos de Venècia en una inundació.
L’aigua de la llacuna de Venècia creix 5 mil·límetres a l’any, per la qual cosa pot quedar submergida el 2150, i serà determinant l’ús del sistema de barreres que la protegeix de les crescudes, segons un estudi realitzat per investigadors de l’Institut Italià de Geofísica i Vulcanologia (INGV).
L’informe, publicat a la revista científica 'Rendiconti Lincei di Springer' amb el títol "L’augment del mar i fenòmens extrems al llarg de les costes mediterrànies", aprofundeix en el cas de Venècia i llança una crida "a la sensibilització de la població, les parts interessades i els responsables polítics".
El nivell de la marea a la llacuna puja a un ritme de mig centímetre per any, des dels 4,22 mil·límetres del Lido i els 4,38 de Punta della Salute fins els 5 de Malamocco i els 5,91 de Chioggia, segons les estadístiques del centre de marees del municipi dels últims vint anys, creuades amb dades satel·litàries i d’altres instituts d’investigació.
Amb aquestes dades, l’INGV estima que a la zona de Punta della Salute, el 2150 la pujada de l’aigua fluctuarà entre 60 i 150 centímetres, la qual cosa significa "que en el pitjor dels casos, la Piazza San Marco quedaria constantment submergida per 70 centímetres d’aigua", així com "gran part de la zona occidental".
"Per no parlar de les crescudes, la freqüència de les quals augmenta ràpidament: 24 entre 2009 i 2013 per sobre dels 110 centímetres davant 58 entre 2019 i 2023", s’explica a l’informe.
"Els resultats de l’estudi posen en relleu la tendència actual i futura del nivell del mar i els possibles escenaris d’inundacions en cas d’absència de la protecció proporcionada pel Módulo Electromecánico Experimental (MOSE)", el sistema de barreres que des de 2020 protegeix amb èxit la ciutat de Venècia "dels cada vegada més nombrosos esdeveniments de marea alta".
Els científics de l’INGV destaquen "que es necessita desesperadament una participació més àmplia en els processos públics per traduir les eines polítiques en accions concretes que ajudin a les àrees vulnerables a adaptar-se a l’augment del nivell del mar esperat per a finals d’aquest segle".
"Els resultats de les últimes investigacions mostren l’elevada exposició de les costes mediterrànies als efectes de l’augment del nivell del mar i als efectes meteorològics extrems provocats pel recent escalfament global lligat a les activitats humanes", assegura Tommaso Alberti, coautor de l’estudi.
I encara que en el cas de Venècia "si bé s’ha demostrat que el sistema MOSE és eficaç per mitigar esdeveniments amb anàlegs històrics, és possible que es requereixin mesurades addicionals per abordar els danys potencials d’esdeveniments sense precedents" .
