CONSULTA | Troben una llista amb 4.000 noms de persones que van estar al camp de concentració de la Seu Vella de Lleida el 1939

El llibre El passat fosc de la Seu Vella de l’historiador lleidatà Gerard Pamplona xifrava entre 4.000 i 7.000 les persones que van ser presoneres al camp de concentració que el règim franquista va instal·lar en aquest emblemàtic monument de la ciutat de Lleida. 

Ara, gràcies al treball de Joan Ramon Segura, del Centre Excursionista de Lleida, i Marisa Bendicho, del grup de Memòria Històrica d’Almenar, han trobat una llista en el qual figuren més de 4.000 noms i que es pot consultar avui a la pàgina web de SEGRE. L’objectiu ara és fer un treball col·laboratiu de memòria per estudiar aquesta relació de noms i trobar la història que es troba darrere de cadascun.

En declaracions a SEGRE, Segura va explicar que van trobar aquesta llista a l’Arxiu del Pavelló de la República de Barcelona i que correspon al període que va del gener al juny del 1939. “Volem ampliar la informació des del costat més humà, saber qui eren i per a això necessitem l’ajuda de persones que tinguin temps i vulguin formar part d’aquest projecte per trobar la seua història”, va assenyalar. 

“Si només arribem a l’1 per cent d’aquesta llista ja estaré content i fer-la pública és necessari per a aquells que estiguin buscant algun familiar que va passar per aquest camp de concentració, com el meu avi”, va afegir. De fet, la informació d’un centenar dels noms que apareixen en aquesta llista han estat localitzats personalment per Segura.

Consulta els 4.000 noms en aquest llistat interactiu

La idea d’aquest projecte participatiu va partir de la historiadora Noemí Riudor, membre de la junta de Òmnium Cultural Lleida-Ponent, que ha fet una crida, també a través de les xarxes socials, per trobar voluntaris que se sumin a aquesta tasca memorialista. Per a això faran una primera reunió avui a les 19.30 hores a la Casa de la Volta al Turó de la Seu Vella. “A partir d’aquesta llista i del treball que han fet Segura i Bendicho, la idea és fer aquest projecte participatiu aplicant la metodologia que es porta a terme en les investigacions de memòria”, va explicar Riudor. 

D’aquesta forma, primer caldrà depurar la llista per descartar els noms duplicats i, a partir d’aquí, fer una recerca per internet per trobar tota la informació possible. Fins ara es tenia una aproximació de quantes persones van estar recloses a la Seu Vella, però ara el que es pretén és posar història a aquests noms. “Si només ens quedem amb la meitat d’aquests 4.000, ja són moltes persones, i l’important és que es tracti d’un treball col·laboratiu, no només dels experts, que seran els encarregats de validar les conclusions”, va remarcar. 

Unes conclusions que confien a poder presentar el proper mes de novembre en el marc del 2N, un cicle d’activitats impulsat per l’Ateneu La Baula de Lleida el 2018 per recuperar la memòria dels bombardejos durant la Guerra Civil i que s’ha convertit en un referent per a les entitats memorialistes. 

El monument va inaugurar un memorial el març del 2023

Entre el 1938 i l’agost del 1940, el monument més emblemàtic de la capital del Segrià es va convertir en un camp de concentració franquista pel qual es calcula que van passar uns 7.000 presos, tot i que podrien ser més, segons apunten els experts. Per recordar totes aquelles persones que van ser tancades en condicions infrahumanes i sense un judici previ, el març del 2023 es va inaugurar un memorial en un dels murs d’accés a la Seu Vella, davant de la porta del Lleó. La iniciativa va ser fruit de la reivindicació d’una quinzena d’entitats que, juntament amb Gerard Pamplona van conformar la plataforma Memorial Seu Vella. A la capital del Segrià hi va haver tres camps de concentració franquistes. A més del de la Seu Vella, als Seminaris Vell (actual Rectorat) i Nou (actual Llars del Seminari). També n’hi va haver a Cervera, Mollerussa i Tremp.