Augmenten els casos d’encefalitis transmesa per paparres a Europa
Durant l’any 2022 es van notificar 3.650 casos a vint països
Una paparra.
El Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties (ECDC) ha informat que durant l’any 2022 es van notificar 3.650 casos d’encefalitis transmesa per paparres (ETG) a 20 països de la UE, una taxa de 0,81 per 100.000 habitants, el que suposa un augment del 14 per cent en comparació amb amb els resultats de 2021. Malgrat l’increment, a Espanya no es va registrar cap cas, segons assenyala l’informe Epidemiològic Anual de l’ECDC, que revela un patró estacional, ja que el 2022 el 90 per cent dels casos confirmats es van produir entre juny i novembre, sent juliol el mes amb més nombre.
Com en anys anteriors, les taxes de notificació van ser més elevades entre els homes i entre els adults de 45 a 64 anys, possiblement a causa d’una exposició més freqüent a picadures de paparres durant activitats a l’aire lliure associades al lleure.
Infecció del sistema nerviós central
L’encefalitis transmesa per paparres (ETG) és una infecció del sistema nerviós central causada per un virus que es transmet per paparres infectades (gènere Ixodes ), i ocasionalment pel consum de productes lactis no pasteuritzats de remugants infectats. Una gran part dels infectats per l’ETG romanen asimptomàtics. Entre els que desenvolupen símptomes, la malaltia pot presentar-se en una gamma variada de gravetat, des de símptomes febrils lleus i inespecífics fins símptomes neurològics greus. La manifestació clínica sol seguir un curs bifàsic, amb símptomes com a febre, fatiga, cefalea, miàlgia i nàusees durant la primera fase, seguits de símptomes neurològics com a meningitis i encefalitis en la segona fase. També s’han observat seqüeles neurològiques a llarg termini.
A falta d’un tractament antivíric específic contra l’encefalitis transmesa per paparres, el tractament simptomàtic i de suport continua sent la base. Les paparres solen trobar-se en zones boscoses i cobertes d’herba i poden ser portadores de diversos bacteris, virus i paràsits que poden causar malalties greus en l’ésser humà. Les paparres viuen a terra i es pugen a herbes i arbustos fins una altura d’uns 80 cm. Allà esperen que passin animals i humans per enganxar-se. Una vegada a l’hoste, prefereixen desplaçar-se a les zones toves de la pell i amb cabell per picar en elles. La picadura és indolora i sovint no és possible percebre el moviment de la paparra sobre la pell.
