Els romans van deixar empremta al Sobirà

Membres del Grup d’Arqueologia d’Alta Muntanya (GAAM), format per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), van donar a conèixer ahir els resultats de la campanya d’excavacions que han fet aquest mes de juny a la cova de l’Home Mort a Soriguera, al Pallars Sobirà, que van qualificar d’“alta rellevància científica”.

D’una banda, destaca la troballa de ceràmiques romanes, algunes d’origen nord-africà. Aquest descobriment confirma que la cova de l’Home Mort, a més de l’edat de bronze, va acollir ocupacions humanes de l’època del final de l’imperi romà (segle V dC) i “consoliden les dades dels últims anys, que indiquen que les valls del Sobirà no van quedar al marge de les dinàmiques històriques en època romana, com tradicionalment s’havia apuntat”, va assenyalar Ermengol Gassiot, director del GAAM del departament de Prehistòria de la UAB.D’altra banda, s’han pogut recuperar nombroses restes humanes i objectes associats a l’edat de bronze, d’una antiguitat d’entre 3.500 i 3.600 anys. Entre els objectes, s’ha trobat una nombrosa i diversa producció ceràmica i també estris singulars, entre els quals destaca una punta de fletxa de bronze. “Es tracta d’un objecte molt valuós per al patrimoni arqueològic pirinenc, atesa l’escassetat de peces similars que s’han trobat fins ara”, van detallar els investigadors. Per la seua part, Xavier Sánchez, arqueòleg del Sobirà i membre del GAAM, va explicar sobre les restes humanes que “una primera avaluació mostra una elevada presència d’ossos d’individus infantils, però també d’edat avançada”.Les troballes d’aquest any s’han fet a la galeria 1 de la cova, que en té dos, la mateixa en què el 2008 es va documentar per primera vegada el jaciment i en la qual es van recuperar diverses restes humanes que el 2017 es van datar amb una antiguitat d’entre 3.500 i 3.600 anys. L’estudi de l’ocupació humana de la cova podria ampliar-ne el ventall temporal, la qual cosa la converteix “en un jaciment de referència per a l’estudi de la presència humana a les àrees de muntanya del Pirineu durant els darrers cinc mil·lennis”, va destacar Gassiot.