Identifiquen un patró molecular diferent en cervells de persones centenàries

El grup d’Oncologia Cel·lular de Biogipuzkoa, Institut d’Investigació Sanitària d’Osakidetza, ha liderat una investigació internacional que ha revelat un patró molecular diferent a cervells de persones centenàries davant el de la resta de persones grans.

Aquest estudi ha estat coordinat pel doctor Ander Matheu i ha comptat amb la col·laboració del grup del doctor David Otaegui, del Departament de Neurociències del mateix centre, així com amb el doctor Francois Guillemot del The Francis Crick Institute (Londres) i les doctores Amaia Arranz (Achucarro Instituto de Neurociencias) i Marta Arroyo (Universitat del País Basc).

El treball s’ha basat en la idea que no totes les persones envelleixen igual i existeixen grups poblacionals que poden donar pistes sobre com envellir de manera saludable. Des de Biogipuzkoa han apuntat que les persones centenàries són "un grup poblacional que exhibeix extrema longevitat, que sol estar acompanyada d’un millor manteniment de l’activitat cognitiva i millor qualitat de vida." Per aquestes característiques, les persones centenàries es consideren un model d’"envelliment exitós o saludable"

Treballs recents del grup liderat pel doctor Ander Matheu han corroborat aquestes dades en la població centenària a Gipuzkoa (on actualment viuen 300 i a Euskadi prop de 1.000), identificant que està formada fonamentalment per dones i que desenvolupen menys malalties, incloent neurodegeneratives, utilitzen menys els serveis mèdics i prenen menys medicaments.

L’estudi de la biologia responsable de la bona qualitat de vida i mental de les persones centenàries és un camp d’"intensa investigació" ja que pot identificar perfils protectors davant l’envelliment. En concret, no existien estudis analitzant la biologia cerebral de la població centenària, i aquest ha estat l’objectiu del consorci internacional.

20.000 gens

En l’estudi s’ha comparat l’expressió de més de 20.000 gens en mostres d’hipocamp -regió del cervell responsable d’importants funcionals cognitives com la memòria o l’aprenentatge entre d’altres- de persones centenàries davant el de la resta de la població gran i joves.

Els resultats obtinguts han permès identificar que les persones centenàries presenten una empremta molecular diferencial davant els altres grups d’edat. La comparació entre ambdós grups -persones centenàries i no centenàries- ha revelat que les persones centenàries presenten "nivells elevats de gens de la família de Metalotioneines, gens responsables de l’eliminació de metalls pesants, que se solen acumular amb l’edat provocant dany en les cèl·lules neurals".

A més, l’estudi ha identificat que l’expressió de les Metalotioneinas es troba a "els astròcits, les cèl·lules que s’encarreguen de mantenir l’homeòstasi tissular i protegir les cèl·lules neurals".

Així, el treball descriu un nou mecanisme biològic associat a l’"excepcional" manteniment de l’activitat cognitiva de la població centenària, "postulant-se com un nou mecanisme antienvelliment".

El treball titulat 'Centenarian hippocampus displays high levels of astrocytic metallothioneins' ha estat publicat a la revista Aging Cell, i ha comptat amb el finançament del Departament de Salut del govern Basc i de l’Instituto de Salud Carlos III i d’ajuts de la convocatòria Adinberri de la Diputación Foral Gipuzkoa.