Com evitar l’otitis del banyista

L’otitis externa aguda, coneguda popularment com a 'otitis del banyista' o 'del nadador', es converteix en estiu en un motiu freqüent de consulta mèdica, sobretot entre la població pediàtrica, encara que també afecta a les persones adultes, però existeixen alguns hàbits que poden fer que aquest estiu et deslliuris d’aquesta malaltia que pot arribar a ser tan molesta.

"Durant el període estival, es conjuguen dos factors que constitueixen, literalment, un perfecte caldo de cultiu per als bacteris: l’augment de les temperatures i la disposició més gran de temps lliure ens porten a poder disfrutar més sovint de refrescants capbussons a les piscines, el mar, el riu o qualsevol altre mitjà aquàtic, la qual cosa pot produir un excés d’humitat al conducte auditiu," assenyala l’expert metge de Cinfa, Julio Maset.

Aquest excés d’humitat provoca, d’una banda, que la pell que recobreix l’oïda externa es remolleixi i descami; per l’altra, afavoreix la proliferació dels gèrmens -generalment, bacteris-, que, a la pell macerada de l’oïda, es multipliquen amb facilitat i poden originar la infecció i inflamació del conducte auditiu extern.

"Encara que ens banyem en piscines amb aigües tractades o en platges amb bandera blava, aquesta otitis externa pot aparèixer perquè a les nostres orelles ja hi ha presència prèvia de bacteris. Lògicament, si la qualitat de les aigües no és bona -el que pot passar en pantans, platges sense bandera blava, piscines amb aigua no tractada o molt massificades-, la possibilitat de desenvolupar-la és més gran", aclareix el doctor Maset.

Els símptomes més comuns de l’'otitis del banyista' són dolor en l’oïda -que sol augmentar en empassar o mastegar-, picor, sensació d’embús i inflamació i/o enrogiment del conducte auditiu. En ocasions, es produeixen secrecions de pus o líquid pudent i pèrdua lleu i temporal de l’audició.

Així mateix, pot succeir que la infecció s’estengui al pavelló auricular i aquest pateixi també enrogiment i descamació. Davant d’aquesta situació, és important consultar el metge o pediatre perquè prescrigui el tractament apropiat. Sovint, aquest consisteix en l’ús d’antibiòtics en gotes que s’apliquen directament al canal auditiu i en el control del dolor mitjançant l’ús d’analgèsics com l’ibuprofèn o el paracetamol.

No obstant, en paraules de l’expert de Cinfa, "la millor medicina per a l’otitis externa és intentar prevenir-la prenent determinades precaucions, especialment importants per als nens i adults amb propensió a patir-la. Per exemple, aquests han de fer servir taps i mantenir el conducte auditiu net i sec després de cada bany utilitzant la punta d’una tovallola neta i mai bastonets. Una altra mesura molt important per a tota la població per prevenir l’'otitis del nadador' és evitar el bany en aigües de poca confiança".

Així, per prevenir l’otitis del banyista els experts recomanen: eixugar-se bé l’oïda després de banyar-te. Després de cada bany o dutxa, és necessari que assequis bé el teu canal auditiu però, ull, sense utilitzar ni introduir en ell bastonets o qualsevol altre objecte, ja que les erosions a la pell que el recobreixen augmenten el risc de desenvolupar una otitis externa. El recomanable és utilitzar la cantonada d’una tovallola o drap net per assecar-te.

En sortir de l’aigua, inclina el cap cap als dos costats. D’aquesta manera, facilitaràs que l’aigua surti de l’interior del canal auditiu. Posteriorment, recorda assecar la seua part externa amb la punta d’una tovallola o drap net.

A més, és recomanable utilitzar taps. Si tens propensió a l’otitis o pateixes una perforació del timpà, és molt recomanable que utilitzis taps, ja que aquests s’emmotllen a l’interior de l’oïda sense lesionar-lo ni permetre que entre l’aigua. Assegura’t que els insereixes correctament al canal auditiu, per a la qual cosa és convenient seguir les instruccions del fabricant.

També pots optar pel casquet. Aquest accessori pot contribuir igualment a reduir el risc d’otitis tant al mar o la piscina com quan et dutxis a casa, si t’assegures que cobreix les teues orelles. Aprèn a posar-te'l fent buit amb les mans per evitar que la gorra es mogui en nadar o banyar-te i deixi passar aigua a les teues orelles.

Sobretot, si ets propens a contreure otitis a l’estiu, evita banys massa prolongats. En el cas dels nens, assegura’t també que no passen massa temps a l’aigua i que, en sortir, s’eixuguen correctament les orelles. A més, no et banyis en aigües contaminades o brutes. Això inclou des d’alguns pantans fins platges sense bandera blava, piscines amb aigua no tractada o molt massificades. En cas que dubtis de la qualitat de l’aigua, evita banyar-te.

Tampoc no confonguis cera amb brutícia ja que el cerumen que es forma a les orelles, lluny de ser un signe d’una higiene deficient, evita que penetrin al canal auditiu els gèrmens o que aquest s’irriti en cas que entre aigua. Atès que el cerumen s’expulsa per si sol, només és necessari treure el que surt a l’exterior utilitzant, com ja sabem, aigua i sabó suau i la punta d’una tovallola.

Finalment, es recomana acudir a l’otorrinolaringòleg o pediatre, si es presenten símptomes d’otitis. El professional sanitari determinarà el seu origen i prescriurà el tractament més adequat.