Un Sant Joan més segur

Els lleidatans estan a poques hores de tornar a celebrar la revetlla de Sant Joan, una festa popular protagonitzada per les fogueres purificadores i la pólvora. Els animals de companyia són els que més pateixen els efectes del soroll provocat pels petards i cada vegada més ajuntaments ofereixen consells per reduir-ne l'impacte en els peluts.

Tot llest per celebrar la revetlla de Sant Joan més segura amb un increment de la seguretat per evitar accidents i una campanya de sensibilització per reduir els efectes que té l’ús de la pirotecnica en els animals de companyia. Aquesta nit, les comarques lleidatanes s’ompliran de llum i foc a banda de coques per celebrar la nit més màgica de l’any. Un any en què s’ha reforçat el dispositiu d’Interior, amb més de 4.000 agents a tot Catalunya, a part efectius de Bombers, Agents Rurals o Protecció Civil.

Un dels sorolls característics d’aquesta nit seran els petards. Els veterinaris assenyalen que entre un 25% i un 50% dels animals té por de la pirotècnia. Amb l’objectiu d’ajudar a mitigar aquest impacte, el Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya, amb la col·laboració de Protecció Civil, ha impulsat una campanya amb recomanacions des de preparar una zona segura per a l’animal fins a no sortir al carrer en els moments de més soroll o l’ús de productes ansiolítics. En aquest sentit, Marta Vilanova, vocal responsable de petits animals del Col·legi de Veterinaris de Lleida, explica a SEGRE que “els animals de companyia, sobretot gossos i gats, són molt sensibles als sorolls molt forts i imprevisibles” i afegeix també que aquesta por pot provocar accidents, com els atropellaments si l’animal s’escapa. Entre les recomanacions, Vilanova assenyala que no s’han de castigar ni obligar-los a sortir al carrer i que és recomanable l’ús d’un arnès per passejar i no un collar per evitar que es puguin escapar. Així mateix, a casa, insta a tancar les finestres i les portes exteriors, com les del balcó, per evitar que puguin saltar si s’espanten. També aconsella deixar la tele posada o música per disminuir el soroll dels petards.Quant als medicaments, explica que a la seua clínica ja fa setmanes que rep consultes de propietaris i que per al seu ús sempre cal seguir la recomanació d’un professional. A més dels animals domèstics, Vilanova recorda els efectes que pot tenir el soroll de la pirotècnia en espècies protegides. “En zones on hi ha molta naturalesa, pot afectar la nidificació o que abandonin les cries.” 

Així mateix, remarca la importància que els animals comptin amb el xip d’identificació perquè, en cas de pèrdua, puguin ser recuperats.L’emblemàtica Pirotecnia Ramonina, al barri de la Bordeta de Lleida, és una de les poques botigues que venen petards durant l’any, encara que la vigília de Sant Joan és quan es registra la facturació més important. N’hi ha de tots els colors, formes i intensitats. “Hi ha hagut vegades en què els clients s’han decantat més pels productes de llum, com les fonts, en comptes dels més forts de tro. Però aquest any, de moment, les vendes estan bastant igualades”, explica la propietària d’aquest negoci amb trenta-tres anys d’història, Ramona Castelló, que d’altra banda apunta que la majoria de vendes es registraran avui a última hora. Els darrers anys s’han incrementat tant els controls al material pirotècnic com les campanyes de sensibilització per garantir una celebració segura. Així, Castelló explica que “recomanem un producte o un altre segons l’edat”. De fet, tot el material pirotècnic està dividit per llei en tres categories: F1 (edat mínima 12 anys), F2 (+16 anys) i F3 (+18 anys).

Llavorsí celebrarà el proper 29 de juny la primera baixada de falles de la seua història Mossos i Policia Local reforçaran la seua presència per evitar accidents en la nit més curta de l’any

Sant Joan també encén el Pirineu. Al capaltard, una processó de cuques de llum fa ziga-zagues en l’horitzó. Es tracta de les característiques falles, una festa mil·lenàriaque el 2015 va ser declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Des que la Unesco va atorgar aquesta distinció fa nou anys, cada vegada són més els pobles que estan incorporant a la celebració, malgrat no tenir tradició. Aquesta situació ha provocat malestar entre els municipis d’història fallaire, que lamenten que “hi ha pobles que sense solta ni volta han pujat al carro de les falles i al final aquesta tradició tan arrelada al nostre territori s’està banalitzant”. Així ho asseguren membres de les associacions fallaires d’Alins i Isil, dos dels pobles del Sobirà que han unit esforços per posar en relleu l’essència d’aquesta tradició ancestral. “No som ningú per dir quins municipis poden fer falles i quins no, però ens preocupa que s’estigui desvirtuant el significat original”, asseguren els organitzadors, que també lamenten que algunes d’aquestes noves falles coincideixen amb celebracions tradicionals.Com va publicar SEGRE, Llavorsí celebrarà dissabte vinent, dia 29 de juny, la primera baixada de falles de la seua història, coincidint amb les festes en honor a sant Pere. Està previst que unes setanta-cinc persones descendeixin per un antic camí que ha estat rehabilitat recentment. Estaran acompanyats d’una vintena de fallaires de Sort, municipi que va recuperar aquesta festa el 2018.

«La Flama del Canigó és una tradició molt emocionant»

La Penya Pedal de Bellpuig, club ciclista fundat el 1983, s’encarrega de baixar la Flama del Canigó la vigília de Sant Joan des de Puigcerdà fins a Bellpuig des de fa 32 anys. Al llarg dels 180 quilòmetres del recorregut la va repartint per diferents municipis que així ho desitgen, com és el cas de Coll de Nargó, Oliana (on la recullen els veïns de Solsona), Vilanova de l’Aguda, Ponts (Calaf), Artesa de Segre, Tàrrega, Vilagrassa, Anglesola i finalment Bellpuig, on “l’arribada és espectacular, tot el poble ens espera”, destaca el president del club, Joan Torres. Allà també la recullen veïns d’altres pobles de l’Urgell i el Pla d’Urgell.Val a destacar que el Centre Excursionista CIM de Bellpuig és l’encarregat de pujar al Canigó per recollir la Flama renovada (ho va fer la passada nit) i a Puigcerdà l’entreguen a la Penya Pedal (està previst que ho facin avui diumenge a les 11.30 hores) perquè pugui distribuir-la pels diferents pobles pels quals passarà fins a la seua destinació: Bellpuig (on arribaran cap a les 20.30 hores). Aquest any seran uns 35 ciclistes els que aniran a buscar la Flama, dels quals Joan Torres i Ramon Cos fa 30 i 31 anys que compleixen aquesta tradició. Segons assenyala Torres, “aquesta tradició està molt arrelada a Bellpuig, és una festa local molt important i participativa”.

«El dia de les falles se celebra amb la família i el poble junts»

Amb només 28 anys, Laura García, veïna de Vilaller, ja és tota una veterana de les falles d’aquest municipi de l’Alta Ribagorça, ja que ha estat part de la festa del foc des que només tenia quatre anys. “Hi he participat des que era petita, ja que hi ha dos recorreguts. Estàs un temps en l’infantil, després pots pujar acompanyat per un adult fins que ja puges el teu sol fins a la muntanya on hi ha el faro”, explica. Per a la Laura aquesta tradició és una oportunitat per celebrar-la en família. “Altres membres de la meua família també han corregut falles, com el meu pare, de manera que és una tradició. Per aquesta raó ho recordo des de petita com una celebració, un moment en el qual tota la família i tot el poble estem junts i el gaudim junts”, remarca. Per a l’ocasió, es preparen des del matí de les falles. “Et prepares durant el dia, puges caminant per la muntanya fins al faro i allà sopem tots junts abans de córrer amb la falla. És un moment molt especial”, afegeix. També destaca que ella sempre ha viscut una participació igualitària en les falles. “Recordo que sempre hi ha hagut dones fallaires, no ho veig com una cosa excepcional en absolut, perquè, de fet, és una experiència que també he pogut compartir amb les meues amigues”, remarca.

«El plaer que sents a les falles no es pot descriure»

Sinto Erta va córrer les seues primeres falles a Durro el 1967, quan tenia setze anys, i el 1987 va ajudar a recuperar les del Pont de Suert. Recorda que “dos historiadors (Antoni Pascual i Joan Casimiro) van descobrir que al Pont hi havia aquesta tradició feia molts anys i van proposar a l’ajuntament recuperar-la. Ens vam ajuntar un equip bastant nombrós de veïns que teníem experiència corrent falles en altres pobles i les vam tirar endavant”. Després de 52 baixades ininterrompudes a Durro i sengles al Pont, Erta, de 73 anys, va córrer les seues últimes falles fa quatre anys, encara que continua estretament vinculat a aquesta festa mil·lenària que ara inculca als seus nets. “És difícil expressar amb paraules què sents quan corres falles.Un plaer immens i orgull a l’estar experimentant una festa que els nostres avantpassats també van viure fa moltíssims anys.” Explica que les falles de cada municipi tenen una particularitat. “Al Pont es corren amb trucs, grans esquellots que porta el bestiar. A Durro, en canvi, resen un parenostre abans d’iniciar el recorregut.” També la construcció de la falla és diferent a cada poble. A la capital de l’Alta Ribagorça, “es claven quatre estelles de fusta de pi a l’extrem més gruixut d’un pal d’avellaner”. De fet, els preparatius comencen mesos abans. “El millor és tallar el tronc a la tardor, així s’asseca durant l’hivern i ja està llest per construir la falla al juny. És un procés molt laboriós. Ara tothom es fa la seua però fa uns anys t’ajuntaves amb un munt d’encàrrecs d’amics i coneguts”, assenyala Erta, que destaca que “tradicions com aquesta són molt especials i hem de conservar-les”.

«Ens en anem al Pirineu per no sentir tants petards»

Aquest veí de Lleida ha decidit aquest any passar la revetlla de Sant Joan al Pirineu perquè el seu gos Harry pugui estar més tranquil. “L’espanten molt els petards. Sempre ho passa molt malament perquè li fan molta por, i sortir al carrer es converteix en un suplici gairebé a qualsevol hora”, explica.“Cada any ens toca canviar els hàbits durant una setmana més o menys”, diu l’Albert, que lamenta que l’ús dels petards es prolongui durant dies abans i després de la revetlla. “Per això aquest any hem decidit passar el cap de setmana en un lloc una mica més aïllat. Segur que on anem també n’hi haurà, però al ser a la muntanya esperem que el soroll sigui menor i puguem estar tots més tranquils i reduir així l’ansietat que pateix el Harry”.Cada any segueix les recomanacions que fan els veterinaris i, a banda d’evitar passejades en les hores amb més soroll, a casa intenta que el gos tingui una zona en la qual se senti segur. “Gairebé sempre s’amaga en una de les habitacions que queden més allunyades del carrer” per estar al més lluny possible del soroll. “Durant el sopar de Sant Joan li donem un calmant natural que el relaxa, encara que continua preferint estar al lloc més protegit.”“No tinc res en contra que es tirin petards per a la revetlla, però agrairíem” que es respectin uns horaris o “fins i tot algunes zones” en les quals no es poguessin tirar petards. “Sant Joan és una festa molt especial, però els gossos no tenen per què patir-la”, agrega.