D’aquí a 50 anys el 30% dels espanyols superarà els 65 anys i el 40% haurà nascut fora

D’aquí a 50 anys el 30,3 % de les persones residents a Espanya, que seran uns 54,6 milions, tindran 65 anys o més i gairebé el 40 % haurà nascut fora, segons la projecció de població fins 2074 publicada aquest dilluns per l’Institut Nacional d’Estadística.

L’INE, que avisa que les seues projeccions no són una predicció sinó que mostren l’evolució que seguiria la població d’Espanya en cas de mantenir-se les tendències demogràfiques actuals -i, per tant, parla sempre en condicional-, apunta que el gruix del creixement es produiria en els propers 15 anys, amb 5.137.447 habitants més, un 10,6 %, fins superar els 53,7 milions el 2039.

Avança que el saldo vegetatiu negatiu durant tot el període seria superat pel saldo migratori positiu en la major part d’aquells anys, la qual cosa provocaria un augment de població degut exclusivament a la migració internacional. Per això, la població nascuda a Espanya disminuiria gradualment de l’actual 81,9 % del total al 61,0 % en 50 anys.

El guany net de població deguda a migracions seria de 3,5 milions de persones en els cinc primers anys projectats, de 7,0 milions fins 2038 i de 17,1 milions fins 2073.

El nombre de naixements, que ja ha començat a augmentar lleument, seguiria creixent fins 2042, encara que els 5,5 milions d’infantaments entre 2024 i 2038 serien un 8,7 % menys que en els 15 anys previs.

El nombre mitjà de fills per dona mantindria un lleu però constant augment de l’1,16 actual a 1,24 l’any 2038, mentre l’edat mitjana a la maternitat només baixarà dels actuals 32,50 anys a 32,16 el 2042 per repuntar alguna cosa fins 32,3 anys el 2072.

Malgrat tot això, els naixements sempre estarien per sota de les defuncions.

L’esperança de vida al naixement assoliria el 2073 els 86 anys en els homes i els 90 en les dones, que són 5,6 i 4,3 anys, respectivament, més que ara.

Per la seua part, l’esperança de vida per a les persones amb 65 anys el 2073 seria de 22,7 anys per als homes (3,6 més que actualment) i de 26,3 per a les dones (3,3 anys més).

Els majors de 65 passaran del 20 al 30 %

Per edats, la població entre 20 i 64 anys, que actualment suposa el 60,9 % del total, passaria a representar el 53,7 % el 2051 i es recuperaria en part, fins el 54,2 %, per a 2074. El percentatge de població de 65 anys i més anys, que actualment se situa en el 20,4 % del total, assoliria un màxim del 30,5 % entorn de 2055 i el 2074 se situaria en el 30,3 %.

Sempre en el cas que es mantinguessin les tendències actuals, la taxa de dependència -que és el quocient, en percentatge, entre la població menor de 16 anys o gran de 64 i la població de 16 a 64 anys- també assoliria un màxim al voltant a 2052 del 75,3 %, per anar baixant gradualment a partir de llavors fins el 73,9 % el 2074.

Més persones vivint soles

Estadística també ha publicat la seua projecció de famílies fifins al 2039, segons la qual el seu nombre s’incrementaria en 3.691.151 (un 19,1 %), gairebé el doble que la població, fins a superar els 23 milions.

Creixerien més les més petites (d’una o dos persones) i, en menor mesura, les de tres persones, mentre que les de quatre o més experimentarien una reducció.

Un terç de totes les cases el 2039 serien unipersonals, al voltant de 7,7 milions, amb un increment del 41,9 %. Llegida aquesta dada d’una altra manera, el nombre de persones que viuen soles passaria de l’11,2 % al 14,3 % el 2039.

Les famílies formades per dos persones augmentarien un 29,7 % i deixarien de ser el tipus més freqüent; els de tres persones només creixerien un 1,1 %; i els de quatre i més membres descendirien un 6,2 %.

Diferències per territoris

El que no canviarà és l’evolució dispar per comunitats autònomes -projectada en aquest cas a 15 anys vista-.

Respecte a la població, es donarien augments en 13 comunitats, els més grans a les Balears (19,0 %), la Comunitat Valenciana (19,0 %) i Múrcia (17,2 %); i descensos en quatre, els més acusats a Astúries (4,1 %), Extremadura (3,4 %) i Castella i Lleó (0,7 %).

Quant a les cases, el nombre augmentaria en totes les comunitats, més a Múrcia (28,8 %), la Comunitat Valenciana (25,8 %) i Catalunya (22,9 %).

Castella i Lleó seria la comunitat amb un percentatge de cases unipersonals més important (41,9 %), seguit d’Astúries (40,5 %) i Extremadura (38,3 %).