Sis lleidatans van sol·licitar el 2023 l'eutanàsia i només un la va acabar rebent

Sis lleidatans van sol·licitar l’any passat la prestació d’ajuda per morir i només un, a la regió sanitària de l’Alt Pirineu i Aran, va acabar rebent l’eutanàsia. Són les dades publicades pel departament de Salut, coincidint amb el tercer aniversari de l’entrada en vigor de la Llei orgànica de regulació de l’eutanàsia. En el conjunt de Catalunya, l’any passat es van registrar 219 peticions d’ajuda per a una mort digna i es van acabar portant a terme 94. La majoria de sol·licituds a la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya (CGAC) van procedir de l’atenció primària (el 60 per cent dels casos); en un 32 per cent d’hospitals, en un 6 per cent de l’atenció intermèdia i en un 2 per cent de residències. Així mateix, la majoria de persones que van rebre aquesta prestació tenien malalties neurològiques (40 per cent) i oncològiques (26 per cent). 

Segons la Generalitat, de mitjana, les sol·licituds en els casos favorables van tenir un temps de resolució de 59 dies. Precisament, l’associació Dret a Morir Dignament (DMD) va reclamar ahir que no hi hagi demores en les peticions dels pacients, que tots els professionals estiguin correctament informats i que els centres privats no derivin als públics els casos que els arribin. 

Cristina Vallès, presidenta de l’entitat, va fer una valoració positiva de l’aplicació de la llei a Catalunya des de fa tres anys, malgrat que va dir que hi ha aspectes millorables. Va assenyalar que des que una persona sol·licita l’eutanàsia fins que s’aplica haurien de passar entre 30 i 45 dies aproximadament, encara que actualment aquest termini se supera lleugerament. 

No obstant, va dir que la situació a la resta de l’Estat és pitjor, ja que l’espera és de setanta-cinc dies. Segons assenyala Vallès, el motiu pot ser que els professionals i els administratius que han de fer els tràmits estan desbordats de feina. Les oficines de promoció de l’ajuda a morir no compten amb prou professionals, opina Vallès, i molts metges no poden assumir les peticions perquè no poden deixar la resta de pacients. L’entitat denuncia que alguns fins i tot ni tramiten la petició, cosa que és il·legal. També creu que moltes residències i centres sanitaris privats deriven casos a centres públics per objecció de consciència o per estalviar-se els tràmits. L’any 2023, l’entitat va rebre unes 2.300 sol·licituds d’assessorament.

L’objecció de consciència dels professionals, a estudi

Un projecte per estudiar l’objecció de consciència del personal sanitari a l’hora d’aplicar l’eutanàsia va rebre a mitjans de juny una de les beques Projectes d’Investigació Biomèdica, Modalitat Alt Pirineu i Aran de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida. La investigació, de Rosa Maria Pérez, té com a objectiu principal analitzar els coneixements i actituds relacionades amb l’objecció de consciència i un altre tipus de “frens” davant la petició d’ajuda a morir. D’aquesta manera, poden sol·licitar l’eutanàsia aquelles persones majors d’edat amb nacionalitat espanyola que pateixin una malaltia “greu i incurable” o un “sofriment greu, crònic i impossibilitant”.