Firmes de recobrament i bancs porten al jutge per deutes 200 famílies de Lleida cada setmana

Els jutjats de Primera Instància de la demarcació de Lleida van tramitar l’any passat 10.195 monitoris, les demandes en les quals els particulars es reclamen deutes, un tipus de plet que ha registrat un increment del 68,6% en els últims dos anys, en què la cadència ha passat de 116 a 196 assumptes per setmana, segons dades del CGPJ (Consell General de Poder Judicial).

Les causes d’aquest augment, expliquen fonts judicials, es troben en un recurs més gran al crèdit per part de les famílies, especialment el de consum (l’interès dobla l’oficial) i sovint amb formats propers a la usura com les targetes revolving (18% anual de mitjana), a la qual cosa s’uneix una taxa d’impagaments més elevada i, per part de bancs i financeres, una freqüència més gran en la venda de crèdits fallits a empreses de recobrament.

“El monitori és una via privilegiada i ràpida per executar deutes, i això exigeix complir uns requisits”, expliquen fonts judicials, que destaquen que “el primer que imposa la llei és la supervisió del contracte de crèdit per comprovar si conté o no clàusules abusives”.

La combinació del perfil dels actors i les exigències de la norma genera peculiaritats en el desenllaç. “La majoria dels deutes procedeixen de crèdits de consum, targetes i microcrèdits, i en molts casos qui insta al procediment és una empresa que ha comprat en bloc una cartera de morosos”, assenyalen fonts judicials. Les demandes per impagament de subministraments (llum, gas i telèfon), de primes d’assegurança i de lletres de cotxe són escasses.

Tanmateix, més de la meitat dels assumptes acaben arxivats perquè el demandant no compleix el requisit de presentar el contracte original del préstec, amb la qual cosa el deute deixa de ser-ho tret que el creditor aconsegueixi provar la seua existència en una altra via.

El 40% llarg de demandes restant es divideix, per meitats en dos grups: els deutors que no compareixen es veuen directament davant l’execució del seu patrimoni, mentre que la resta (un de cada cinc demandats) transforma el plet en un procés verbal (fins a 15.000 €) o ordinari (més de 15.000).

Cada dia un ciutadà es declara insolvent davant dels tribunals

Les declaracions d’insolvència de particulars que no tenen activitat professional, és a dir, que no són empresaris ni autònoms sinó únicament assalariats o pensionistes i consumidors, s’han multiplicat per poc més de cinc en només dos anys a la demarcació de Lleida. El nombre de concursos de creditors de particulars sense activitat econòmica ha passat de 70 el 2021 a 374 el 2023, segons les dades del CGPJ (Consell General del Poder Judicial). 

I les 142 declaracions que aquesta mateixa institució ha comptabilitzat el primer trimestre d’aquest any apunten a un fort repunt de la insolvència entre els particulars. Aquesta acostuma a estar relacionada amb el sobreendeutament, és a dir, amb la contractació de préstecs i de crèdits en quantia superior a la capacitat de liquidació que els ofereixen els seus ingressos.

Les famílies lleidatanes encadenen sis anys de balanç sanejat

L’economia de les famílies, catalogades com altres sectors residents en l’argot financer, porten sis anys a Lleida, des de la primavera del 2018, en una situació de sanejada que no s’havia aconseguit recuperar des de finals de 2001, segons indiquen les dades del Banc d’Espanya. El desembre d’aquell any, els dipòsits bancaris de les famílies lleidatanes sumaven 4,67 milions d’euros, i superaven en 72.000 euros la suma dels crèdits i préstecs que tenien contractats. 

Aquest saldo positiu va tornar a donar-se a finals de març del 2018, quan els dipòsits (8,43 milions) resultaven en 257.000 euros més que els deutes contractats. La bretxa ha continuat creixent, bàsicament per la liquidació més elevada i la menor contractació d’hipoteques, fins a assolir el març d’aquest any els 3,2 milions d’euros: 11,16 en estalvi i 7,95 en crèdit.