Els menors migrants no acompanyats centren els discursos d’odi a les xarxes socials

Els menors migrants no acompanyats són l’objectiu de la major part dels discursos d’odi a les xarxes socials, amb continguts que els deshumanitzen i els presenten com una amenaça per a la societat.

És una de les principals conclusions de l’Informe Anual de Monitoratge del Discurs d’Odi en Xarxes Socials que ha presentat aquest dimarts la ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.

Saiz ha denunciat la proliferació del discurs d’odi en xarxes socials contra els menors no acompanyats, que són presentats com una amenaça per a la societat. De fet, el 45,5 % del discurs del qual són objecte els vincula directament amb la inseguretat ciutadana.

S’utilitza a més cap a ells un llenguatge agressiu (en el 65,09 % dels continguts en els quals se’ls esmenta) que passa per alt que es tracta de nens i nenes sense la tutela dels seus progenitors o familiars i en una situació d’extrema vulnerabilitat.

La població d’origen marroquí és la destinatària de la major part dels discursos d’odi a les xarxes socials i els continguts racistes i islamòfobs són els majoritaris a les cinc principals plataformes digitals, que només van retirar la meitat dels missatges denunciats el 2023.

L’informe, fruit del monitoratge diari del discurs d’odi en línia que es duu a terme l’Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia (OBERAXE), posa de manifest que les persones originàries del nord de l’Àfrica, seguit de la islamofòbia, són les dos categories diana a què més contingut d’odi es dirigeix (33,7% i 26,2% respectivament sobre el total).

El 2023 es van notificar 2.655 casos de contingut d’odi racista, xenòfob, antisemita, antigitano o islamòfob que podien ser constitutius de delicte, infracció administrativa o que violen les normes de conducta de les plataformes d’internet (les cinc xarxes monitorades, que són Facebook, Instagram, TikTok, Youtube i X).

D’aquestes, en un 53,7 % es deshumanitza o degrada greument les persones a qui va dirigit, i en un 21,6 % s’incita a l’expulsió del col·lectiu immigrant.

Segons detalla l’informe, el prototip d’"inseguretat ciutadana" constitueix el desencadenant més freqüent del discurs d’odi observat (39,5 % dels casos) i generalment es vincula als grups diana de manera gratuïta. L’expressió de discurs d’odi que més s’associa a la "inseguretat ciutadana" és el discurs agressiu explícit (43,3 %).

"Aquesta estigmatització genera un ambient hostil. A més, pot alimentar la por i ressentiment cap a certs grups de la població, arrossegant-nos a una fragmentació més elevada i conflicte social", assenyala l’informe.

Alerta que les cinc plataformes monitorades van retirar menys de la meitat del contingut denunciat (el 49,4 %) i només el 18,8 % en el cas que la notificació fos feta per un usuari normal, la qual cosa significa que els reports de potencial discurs d’odi que faci la ciutadania tenen poques probabilitats de ser retirats.

"La cultura del discurs de l’odi que es propaga per les xarxes socials té un impacte devastador en els col·lectius més vulnerables de la societat", adverteix l’informe, que denuncia que aquests discursos "priven les persones que els pateixen de la seua humanitat i les culpabilitza de la seua destinació".

A més -avisa- els missatges negatius tenen un impacte psicològic i físic, produint en ocasions patologies, augmenten la vulnerabilitat i la sensació d’inseguretat, i dificulten el desenvolupament normal de la vida de les víctimes.

I lamenta que en els últims anys, la superposició de crisi de persones refugiades, emergències migratòries, crisis econòmiques i sanitàries, així com l’ús extensiu d’internet i les xarxes socials, han deixat al descobert el potencial que tenen els discursos d’odi per promoure la polarització de la societat i per vulnerar persones de determinats grups, especialment les d’origen immigrant.