Un estudi conclou que veïns de barris pobres viuen fins a nou anys menys que els de zones riques

Un estudi en què han participat diversos professors i l’Oficina de Cooperació de la Universidad de Sevilla (US) ha conclòs que la població de barris pobres de Sevilla viu fins a nou anys menys que la de barris rics d’Andalusia. L’anàlisi de l’informe se centra en les dotze ciutats andaluses més grans de 100.000 habitants (les vuit capitals provincials, Algesires, Jerez de la Frontera, Marbella i Dos Hermanas) i ha comptat amb la participació de sis universitats d’Andalusia. Utilitza com a àmbit espacial de referència les seccions censals, que observen el comportament de quatre indicadors: nivell de formació, atur, renda mitjana per llar i mortalitat.

"Per què quan naixo tinc estadísticament una probabilitat més elevada de morir abans que una altra persona a la mateixa ciutat?". És la pregunta que es fa Inmaculada Caravaca, professora jubilada del Departament de Geografia Humana de la Universidad de Sevilla, que coordina el V Informe de l’Observatori de Desigualtat d’Andalusia. L’estudi, en el qual participen diversos professors i l’Oficina de Cooperació al Desenvolupament de l’US, arriba a  "devastadores conclusions", entre les quals es troba que l’esperança de vida mitjana és de fins a nou anys menys (8,8) als barris pobres de Sevilla, si es compara amb la dels barris rics, segons ha recollit l’US en una nota de premsa.

La població de Santa Clara tindria l’esperança de vida del Japó, i la del Polígono Sur, la de Corea del Nord, consideren els autors de l’informe. L’estudi fa un zoom per barris a Andalusia i "posa en evidència que les condicions de vida no depenen del mèrit personal, sinó de condicions socials estructurals, com la renda familiar, el nivell de formació i, molt especialment, el codi postal."

"La desigualtat té conseqüències letals, l’esperança de vida s’escurça", assegura Sonia Díaz, d’Oxfam Intermón, que juntament amb Caravaca, coordina l’informe. "El nivell d’estrès en què vius, les dimensions del teu habitatge, el seu condicionament climàtic, les teues circumstàncies vitals van configurant l’accés o retard a nivells formatius, l’entrada al mercat laboral, l’estil de vida, la capacitat d’afrontar despeses, el desgast físic i mental i, finalment, una mort més primerenca," explica.

Un dels principals obstacles per aconseguir el benestar és el difícil accés a la feina i, en conseqüència, la falta d’ingressos. "Abans que res, són les famílies i algunes xarxes de suport mutu les que sostenen, esmorteeixen o eleven els nivells de cohesió", planteja. Sevilla, a més de comptar amb sis dels quinze barris més pobres d’Espanya i d’Europa --segons l’informe d’Indicadors Urbans de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) de 2023--, presenta una de les desigualtats més extremes de la comunitat autònoma, amb una renda mitjana per llar quatre vegades més alta de mitjana als barris més rics respecte dels més empobrits. De fet, la renda familiar arriba als 75.000 euros a Tabladilla-La Estrella (El Avenir), cinc vegades més que la de Torreblanca, amb 14.000 euros.

Alerten, a més, del caràcter estructural d’aquestes desigualtats, perquè "els barris de Sevilla que ja eren desfavorits fa 30 anys, ho continuen sent en l’actualitat", assenyala Inmaculada Caravaca. Una idea que confirma Ibán Díaz, professor de Geografia Humana a la Universidad de Sevilla i un dels autors de l’informe. "La segregació i la desigualtat tendeixen a reproduir-se en la història", encara que --explica-- una desigualtat més elevada no necessàriament implica una segregació més gran, ja que hi ha una sèrie de factors que influeixen en això, com el model de creixement urbà o les característiques particulars de cada ciutat.

L’informe investiga conjuntament per primera vegada els patrons de segregació socioespacial de moltes ciutats andaluses, una informació molt valuosa que pot ajudar les administracions públiques a prendre decisions que corregeixin la segregació social i, per tant, l’estigmatització i la cronificació de la pobresa. "L’objectiu fonamental és posar a l’agenda dels responsables públics, dels agents socials i de la població aquesta realitat per assolir compromisos precisos i verificables per erradicar la desigualtat", ha recollit l’US en el seu comunicat.

No obstant, per poder aprofundir "amb més rigor" en l’anàlisi de les desigualtats urbanes és "necessari" que el Pla Estadístic i Cartogràfic d’Andalusia incorpori informació per barris a l’Enquesta de Condicions de Vida. Per reclamar-ho, l’Observatori va comparèixer davant de la Comissió de Transformació Econòmica, Coneixement i Universitats del Parlament d’Andalusia, però "fins ara no s’ha fet res".

"Comptar amb aquesta informació és de vital importància si realment les polítiques públiques es disposen a frenar els condicionants que estan perpetuant situacions d’exclusió i augmentant les desigualtats. Desigualtats que, segons el codi postal, defineixen l’esperança de vida entre els qui viuen a la mateixa ciutat", ha conclòs l’US.