Demostren els beneficis de mirar pel·lícules 3D al cine per tractar l’ull gandul en la infància
L’assaig es va fer amb 24 nens d’entre 5 i 12 anys
Imatge d’arxiu d’un ull examinat per un oftalmòleg.
Mirar una pel·lícula en 3D en el cine és beneficiós per als nens amb ambliopia o ull gandul. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi pilot dut a terme per un equip d’investigadors de la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa i el Centre de Desenvolupament de Sensors, Instrumentació i Sistemes de la Universitat Politècnica de Catalunya, juntament amb el Hospital Universitari Mútua Terrassa. Les conclusions s’han publicat recentment en un article publicat a la revista científica de referència 'Plos One'. L’assaig clínic es va fer al març de 2022 en una sala de cine de Sant Cugat del Vallès amb 24 nens d’entre 5 i 12 anys, que van mirar la pel·lícula durant 110 minuts.
L’objectiu era determinar si la visualització d’una pel·lícula en 3D en un cine donava com a resultat una millora de l’agudesa visual, la percepció estereoscòpica de la profunditat i una millora de l’alineació ocular en nens amblíops reactius o estràbics.
Els nens que van mirar la pel·lícula tenien antecedents d’ambliopia anisometrópica o estrabística, que havien estat tractats prèviament i que presentaven ambliopia residual. També hi havia amb desenvolupament típic sense ambliopia. Es van avaluar indicadors com l’agudesa visual, l’estereoagudesa i la desviació ocular.
Com a resultat de l’estudi, es van observar millores significatives en l’agudesa visual i en la binocularitat, cosa que suggereix que mirar pel·lícules en 3D en el cine millora les funcions visuals en l’ambliopia i podria oferir una alternativa viable i potencialment eficaç als tractaments convencionals.
L’ambliopia és una de les causes més freqüents de discapacitat visual en la infància i afecta aproximadament el 2-3% de la població infantil. Aquesta condició es desenvolupa quan hi ha una interrupció en el processament normal de les imatges al cervell, deguda generalment a diferències en la qualitat de les imatges rebudes per cada ull. Els causes més comunes inclouen l’estrabisme (desalineació dels ulls) i els errors reactius significatius.
A escala global, es calcula que entre l’1 i el 5% de la població general pot estar afectada per l’ambliopia, encara que la prevalença varia segons els estudis i les regions. La detecció precoç i el tractament són crucials, sobretot en la infància, quan el cervell encara té la capacitat de reorganitzar les seues connexions visuals.
Tradicionalment, el tractament de l’ambliopia ha consistit a corregir qualsevol problema subjacent que causi la diferència en la qualitat de les imatges entre els dos ulls. Això inclou l’ús d’ulleres o lents de contacte per solucionar errors reactius i, en alguns casos, cirurgia per corregir l’estrabisme. El tractament més conegut és la teràpia d’oclusió, on es tapa l’ull dominant durant diverses hores al dia per forçar l’ús de l’ull més feble.
