BALANÇ NOTARIS
Deu testaments solidaris a Lleida
L'any passat una desena de lleidatans van llegar béns a entitats socials i ordes religiosos per valor d'1,2 milions d'euros
Una pràctica altruista minoritària però cada vegada més coneguda
Imatge virtual del projecte de pisos socials a la Seu. - AJUNTAMENT DE LA SEU D’URGELL
Una desena de lleidatans van donar l’any passat tots els seus béns o una part a entitats sense ànim de lucre en els seus testaments. Segons les dades proporcionades pel Col·legi de Notaris de Catalunya, els deu llegats solidaris que es van registrar l’any passat van suposar un import econòmic d’1.217.545 euros. El 94% d’aquest import (més d’1,1 milions d’euros) es va destinar a ONG i entitats socials, mentre que la resta va anar a parar a entitats religioses. Encara que el nombre d’actes va ser lleugerament inferior que el 2022, quan es van atorgar tretze llegats a la província per valor d’1.227.089 euros, el cert és que aquesta pràctica altruista segueix una tendència a l’alça i, en els tres primers mesos d’aquest 2024, ja se n’han comptabilitzat tres que sumen 102.512 euros.
“Malgrat que els llegats solidaris encara són minoritaris, cada vegada existeix una sensibilització més gran gràcies a la difusió de campanyes informatives de les institucions”, explica Roser Berenguer, notària de Solsona i membre de la junta directiva del Col·legi de Notaris de Catalunya. Assenyala que la majoria de persones que decideixen llegar els seus béns a entitats benèfiques són solters sense descendència, encara que també hi ha matrimonis sense fills que primer fan un testament recíproc −per assegurar que el cònjuge supervivent rebi l’usdefruit vitalici dels béns del difunt. En aquest sentit, Berenguer explica que la concessió d’un llegat tan sols pot fer-se per testament i indicant-se de forma expressa, amb un límit: no pot perjudicar en cap cas la llegítima dels hereus forçosos (els fills del causant o els seus pares, en cas que no hi hagi descendència).
A Catalunya, la llegítima és el 25% de l’herència, és a dir, una quarta part del total dels béns posseïts amb independència de qui hagi estat instituït hereu. Fer un testament davant de notari té un preu d’uns seixanta euros i, en el cas dels llegats solidaris, “cal saber el nom complet de la institució que es vol beneficiar, el seu CIF i el domicili social”, explica Berenguer, que afegeix que el testador pot modificar el seu testament en qualsevol moment. Aquesta notària recorda un cas concret d’herència solidària atorgada l’any 2022, quan un lleidatà sense descendents va instruir com a hereva universal una administració municipal. Formaven part de l’import hereditari la seua residència habitual, els actius financers i un vehicle.
La Seu i el Pont de Suert, entre els municipis amb llegats benèfics
L’ajuntament de la Seu d’Urgell va donar l’any passat llum verda a un projecte per habilitar deu pisos socialsen un edifici llegat per Joan Obiols Cordellana, Juanito de Cal Pensament, al passatge de la Missió. L’edifici va ser cedit al consistori per 99 anys per ser utilitzat per a necessitats municipals en l’àmbit social i cultural. Entre altres exemples de llegats solidaris, el consistori del Pont de Suert va rebre 60.000 euros de Joan Casimiro, veí i historiador local que va morir el 2021, per dignificar i preservar l’entorn i les restes arqueològiques del monestir de Santa Maria de Lavaix. També un veí de Sant Martí de Maldà, Josep Amenós, va donar al seu poble 300.000 euros, dos granges i un magatzem.
