Estudien per què Madrid té la taxa de mortalitat per calor més alta d’Espanya

El Ministeri de Sanitat i la Comunitat de Madrid estan analitzant els factors que expliquen l’alta taxa de mortalitat atribuïble a l’excés de calor en aquesta autonomia, que l’any passat va assolir 194 defunciones/100.000 habitants, molt allunyada de la segona, Galícia, que va arribar a 120. Així ho ha indicat a EFE el responsable de Salut i Canvi Climàtic en el Ministeri de Sanitat i integrant de l’Observatori de Salut i Canvi Climàtic, Héctor Tejero, que reconeix la preocupació d’ambdues administracions per la xifra d’aquesta regió.

"Estem estudiant quins factors concrets hi ha", ha assegurat Tejero, que creu que una de les explicacions podria ser que Madrid, amb un gran nombre de grans ciutats, és un dels llocs amb més illes de calor, un fenomen meteorològic que es tradueix en un augment de la temperatura en àrees urbanes, generalment a la nit, per la calor acumulada durant el dia en certs elements. Segons el balanç del "Pla Nacional d’Actuacions Preventives de l’Excés de Temperatura en la Salut 2023" publicat recentment pel Ministeri de Sanitat, entre el 15 de maig i el 30 de setembre de 2023 van morir 3.009 persones com a conseqüència de les altes temperatures, 24 d’elles per cop de calor. El de 2023 va ser el tercer estiu més mortal des que es tenen registres, només superat per l’històric de 2003 (6.570) i 2022 (4.789). El 90 % dels morts tenia més de 74 anys. Després de Madrid, on es van produir 409 morts imputables a la calor (194/100.000 habitants), i Galícia, on n’hi va haver 317 (121/100.000), es van situar Catalunya (290 defuncions, 52/100.000) i Castella i Lleó (284; 47/100.000). On menys, Balears, la taxa de les quals va ser de 0, i La Rioja, Múrcia i Navarra, que van arribar a 3/100.000.

Encara que l’impacte de les successives onades de calor de l’estiu de 2023 va ser molt heterogeni segons la comunitat, el Ministeri ha detectat "un patró en el qual les províncies de l’oest tenen més taxa de defuncions atribuïbles a temperatura". A Galícia i Castella i Lleó, explica l’expert en canvi climàtic, conflueixen factors sociodemogràfics, ja que són comunitats amb la població més envellida que la resta i, per tant, més vulnerable als efectes de la calor.

Perquè hi ha un altre element clau, afegeix, i és la cultura de la calor; de fet, les zones més habituades a les altes temperatures són les que menys mortalitat pateixen. "El factor que més explica la mortalitat a les regions és l’adaptació de la gent a la calor", de manera que es mor més "on no saben quins consells seguir, on les ciutats no estan adaptades, on els edificis i les cases no tenen aire condicionat o ventilador".

Les ciutats sense ombres o refugis climàtics i que són "pur ciment" són llocs "hostils i pitjors per a la salut" i, en aquest sentit, el cas concret de la ciutat de Madrid "és molt particular". Un estudi de l’Institut de Salut Carles III va revelar, per exemple, que la diferència de temperatura entre el centre de Madrid i el la perifèria és de 7,1 graus. "Crec que tots hem d’anar en la direcció contrària, que és la que té París o altres ciutats més per als vianants, més per a la bici, amb moltes més ombres i on hi ha refugis climàtics", acaba.