Pintar les teulades de blanc refreda més les ciutats que la vegetació

Pintar les teulades de blanc o cobrir-les amb una capa reflectora seria més eficaç per refredar ciutats que els 'sostres verds’ amb plantes, la vegetació a nivell del carrer o els panells solars.

Al contrari, l’ús extensiu de l’aire condicionat escalfaria l’ambient exterior fins en 1 grau C al centre de la ciutat de Londres, van descobrir investigadors de l’UCL (University College London) en un nou estudi.

La investigació, publicada a Geophysical Research Letters, va utilitzar un model climàtic urbà tridimensional del Gran Londres per provar els efectes tèrmics de diferents sistemes passius i actius de gestió de la calor urbana, inclosos els "sostres freds" pintats, els panells solars a les teulades, els sostres verds, la vegetació arbòria a nivell del terra i l’aire condicionat durant els dos dies més calorosos de l’estiu de 2018, el més càlid registrat.

Va trobar que si s’adopten àmpliament a tot Londres, els sostres freds podrien reduir les temperatures exteriors a tota la ciutat de mitjana al voltant d’1,2 graus C, i fins a 2 graus C en alguns llocs. Altres sistemes, com la vegetació extensa a nivell del carrer o els panells solars, proporcionarien un efecte de refredament net menor, de només uns 0,3 graus C de mitjana a Londres, encara que ofereixen altres beneficis ambientals. De la mateixa manera, tot i que les teulades verdes ofereixen beneficis com el drenatge de l’aigua i els hàbitats per a la vida silvestre, es va descobrir que el seu efecte de refredament net a la ciutat era insignificant de mitjana.

L’aire condicionat, que transfereix la calor des de l’interior dels edificis a l’exterior, escalfaria l’entorn urbà exterior en uns 0,15 graus C per a la ciutat en general, però fins a 1 grau C en el dens centre de Londres. Els investigadors també van descobrir que l’augment en la distribució d’unitats d’aire condicionat en el seu model podria ser alimentat en la seua totalitat per panells solars fotovoltaics si s’instal·lessin de manera similar en la seua màxima extensió.

Per mesurar l’efecte total potencial de cada mètode, l’equip els va modelar cada un com si haguessin estat adoptats tan àmpliament com fos teòricament possible en edificis d’habitatges, comercials i industrials a tot el Gran Londres.

L’autor principal, el Dr. Oscar Brousse, del Bartlett School of Environment, Energy & Resources, va dir en un comunicat: "Hem provat exhaustivament múltiples mètodes que ciutats com Londres podrien utilitzar per adaptar-se i mitigar l’augment de les temperatures, i descobrim que els sostres freds eren la millor manera de mantenir baixes les temperatures durant els dies d’estiu extremadament calorosos. Altres mètodes tenien diversos beneficis secundaris importants, però cap no va poder reduir la calor urbana exterior a gairebé el mateix nivell".

A mesura que canvia el clima, els residents de les ciutats són particularment vulnerables a l’augment de les temperatures. Les ciutats generalment atrapen la calor, la qual cosa indueix l’efecte d’illa de calor urbana que pot provocar un malestar més elevat i mortalitat per als residents durant els períodes de calor. Trobar maneres d’adaptar-s'hi o mitigar aquest augment de les temperatures s’ha convertit en una alta prioritat per als planificadors i dissenyadors urbans, que han estat explorant mètodes de refredament passius com sostres freds, sostres verds i vegetació urbana expandida, així com mètodes actius per a l’interior dels edificis, com l’aire condicionat.

L’estudi va oferir informació addicional sobre la gestió de la calor urbana en comparar exhaustivament diverses accions comunes de mitigació de la calor passives i actives.

En reflectir la calor en lloc d’absorbir-lo, els sostres freds tenen el doble benefici de refredar no només l’ambient urbà exterior, sinó també l’interior dels edificis.

Encara que de mitjana l’efecte dels sostres verds va ser insignificant, els investigadors van descobrir que el seu efecte sobre la temperatura variava significativament al llarg del dia. Durant les hores més càlides del dia, l’adopció generalitzada de sostres verds podria reduir les temperatures urbanes en una mitjana de 0,5 graus C. Tanmateix, això es compensaria durant la nit, ja que la massa tèrmica dels sostres retindria la calor diürna, alliberant-se quan es posés el sol i augmentant les temperatures nocturnes en aproximadament la mateixa quantitat.

La conversió dels espais verds de la ciutat de gespa a coberta d’arbres caducifolis refredaria les temperatures durant la nit, però en el millor dels casos tindria efectes nets mixtos durant el dia. A més, probablement augmentaria la quantitat de vapor d’aigua en l’aire, el que augmentaria efectivament la humitat de l’aire i podria afectar el confort tèrmic dels residents.