El talc, "probablement carcinogen" en humans segons l’OMS

El Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer (IARC, per les seues sigles en anglès), l’agència oncològica de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), ha classificat el talc com "probablement carcinogen" –grup 2 A–, sobretot per a càncer d’ovari; si bé les proves són limitades per a éssers humans. En canvi, són suficients les proves de càncer en animals d’experimentació –també hi ha proves mecanístiques sòlides– que mostren que el talc presenta característiques clau de carcinògens en cèl·lules primàries humanes i sistemes experimentals. Hi havia nombrosos estudis que mostraven un augment de la incidència de càncer d’ovari en éssers humans que declaraven haver utilitzat pols corporals a la regió perineal. Encara que l’avaluació es va centrar en el talc que no contenia amiant, no es va poder excloure la contaminació del talc amb amiant en la majoria dels estudis d’éssers humans exposats. A més, no es van poder descartar amb una confiança raonable els biaixos en la forma en què es va informar sobre l’ús del talc en els estudis epidemiològics. En conseqüència, no va poder establir-se plenament un paper causal del talc.

També es va observar un augment de la taxa de càncer d’ovari en els estudis sobre l’exposició professional de les dones exposades al talc en la indústria paperera. Tanmateix, no va poder excloure’s la possibilitat de confusió per l’exposició conjunta a l’amiant, i l’augment de la taxa es va basar en un petit nombre de càncers d’ovari en aquests estudis ocupacionals. En animals d’experimentació, el tractament amb talc va provocar un augment de la incidència de neoplàsies malignes en femelles (medul·la suprarenal i pulmó) i una combinació de neoplàsies benignes i malignes en mascles (medul·la suprarenal) d’una sola espècie (rata).

Finalment, les monografies de l’IARC utilitzen les característiques clau dels carcinògens (CC) per avaluar sistemàticament les proves mecanicistes de la carcinogenicitat de les substàncies. Hi havia proves mecanístiques sòlides que el talc presenta KC, inclosa la inducció d’inflamació crònica (KC6) i l’alteració de la proliferació cel·lular, la mort cel·lular o el subministrament de nutrients (KC10). En revisar les proves experimentals, el grup de treball només va incloure estudis en els quals la contaminació del talc amb amiant era altament improbable. El talc, un mineral natural, s’extreu a moltes regions del món. L’exposició al talc es produeix en entorns ocupacionals durant l’extracció i molta o processament del talc, o durant la producció de productes que contenen talc. L’exposició de la població general a través de l’ús de cosmètics i pols corporals que contenen talc està més ben documentada; tanmateix, l’exposició a través d’aliments, medicaments i altres productes de consum és probable, encara que està menys documentada. A causa de les dificultats que planteja el mesurament exacte, la contaminació del talc amb amiant pot continuar sent motiu de preocupació i donar lloc a l’exposició dels treballadors i la població en general a l’amiant (per exemple, a través del maquillatge i les pols corporals a base de talc contaminades).