Mor als 89 anys Marta Ferrusola, la ‘primera dama’ del pujolisme, amb arrels pallareses

Marta Ferrusola, que va exercir de primera dama de Catalunya durant els 23 anys de govern de Jordi Pujol al capdavant de la Generalitat, va morir ahir a Barcelona als 89 anys. Ferrusola va destacar com una figura influent, amb autoritat, catalanista, catòlica i conservadora, i l’última etapa de la seua trajectòria vital va estar marcada per la confessió del seu marit que va tenir diners a l’estranger sense regularitzar i per la seua imputació en el cas Pujol.

A més de responsable de la sectorial d’esports de CDC (Convergència Democràtica de Catalunya), al Govern comptava amb una agenda pública pròpia d’activitats. El 1990 va compartir amb Núria Claverol, esposa de l’empresari Carles Sumarroca, l’empresa de jardineria Hidroplant, amb la qual va tenir clients com el FC Barcelona, malgrat que el contracte per renovar la gespa del Camp Nou va acabar als tribunals perquè es va haver d’aixecar i plantar de nou.

Malgrat admetre que mai no es va presentar a un concurs públic, Hidroplant també va subministrar plantes i flors a diverses conselleries de la Generalitat durant el mandat de Pujol, sense admetre que hi pogués haver un conflicte d’interessos.

També va presidir el comitè organitzador del Festival de la Infància, càrrec que va deixar el 2003 després del canvi de Govern, que va donar inici al tripartit encapçalat pel socialista Pasqual Maragall. “Pujol no hauria estat el que va ser sense ella. Ferrusola va manar molt, va tenir molta influència dins i fora de la família. No deia l’última paraula però sempre opinava, de vegades sense coneixement dels fets”, va explicar la periodista Cristina Palomar, autora de la biografia no autoritzada Això és una dona! Així, es diu que molts noms de càrrecs del partit i llocs del Govern passaven pel filtre particular de Ferrusola, també el de l’expresident de la Generalitat Artur Mas.

El 2003, a l’assolir la Generalitat el primer tripartit (PSCERC-IC) de Pasqual Maragall després de 23 anys de governs de CiU, Marta Ferrusola va arribar a assegurar que se sentia “com si li haguessin entrat a robar a casa”. “Un andalús que tingui el nom en castellà, sí, molesta molt, molt. I a més, penso que el president de la Generalitat ha de parlar bé el català”, va arribar a dir el 2008 al preguntar-li la seua opinió sobre la presència d’un català nascut a Andalusia com José Montilla al capdavant del Govern.

Tampoc li agradaven les crítiques als seus fills ni que es qüestionés el dret dels set a fer negocis, fins al punt que en una compareixença al Parlament el febrer del 2015 va assegurar que “van amb una mà davant i una altra darrere”. Quan es van conèixer els presumptes casos de blanqueig de diners dels Pujol, va sortir a la llum que Ferrusola havia fet servir llenguatge religiós clau per fer transferències a comptes bancaris andorrans.

Filla de dos dependents tèxtils i amb arrels a Farrera

Nascuda el 28 de juny del 1935 a Barcelona, Ferrusola va ser la més gran dels tres fills de Josep Ferrusola i Carme Lladós, ell originari de Llers, a Girona, i ella de Farrera (Pallars Sobirà). Els dos membres del matrimoni treballaven com a dependents d’una botiga de roba per a homes, Paños Ramos.

Ferrusola va estudiar al col·legi de la Immaculada Concepció de Barcelona i va acabar el batxillerat. Va conèixer Jordi Pujol a través de la germana d’aquest, Maria Pujol, amb qui coincidia en l’agrupació religiosa Confraria Virtèlia. Pujol i Ferrusola van contreure matrimoni el 4 de juny del 1956, i entre els anys 1958 i 1972 van tenir 7 fills: Jordi, Marta, Josep, Pere, Oriol, Mireia i Oleguer.

Sovint anomenada com matriarca del clan Pujol o primera dama de Catalunya, Ferrusola va assistir a la canonització de Josemaría Escrivà de Balaguer, fundador de l’Opus Dei, i al llarg de la seua trajectòria vital va protagonitzar diverses polèmiques en àmbits més enllà de la política, com la família, els negocis, la religió o, també, els cor rents migratoris i els ajuts als migrants.