SEGRE

La demanda de segona residència cau dos punts el 2024 després de tres anys a l’alça, segons Fotocasa

Imatge d’arxiu de segones residències a la platja.Unsplash

detail.info.publicated
europa press 

Creat:

Actualitzat:

La demanda de segona residència a Espanya ha experimentat una caiguda de dos punts percentuals el 2024, després d’encadenar tres anys consecutius a l’alça, i representa el 10% de la demanda d’habitatge, davant el 12% de 2023 i l’11% registrat el 2021 i el 2022, segons el 'Perfil del demandant de segona residència' que fa cada any Fotocasa Research.

Aquest percentatge del 10% és el valor més baix des de 2020, quan la demanda representava el 9% i torna als nivells de demanda que es registraven just abans de la pandèmia.

"L’impacte de la pandèmia va avivar l’interès i es va tornar a recuperar una tendència que va arribar al màxim fa 8 anys. No obstant, la recerca d’una millor qualitat de vida en tots els sentits va tornar a despertar-se en els demandants. Ara, els compradors són els qui impulsen el dinamisme del mercat de segones residències, quan el del lloguer, probablement a causa dels alts preus, modera el seu volum," ha comentat María Matos, directora d’Estudis i portaveu de Fotocasa.

D’altra banda, el 2024 els demandants de compra augmenten el pes respecte als que busquen llogar segon habitatge. Després que el 2023 la diferència es reduís, amb una proporció de 54% per als compradors (o aspirants a ser-ho) i un 46% per als que lloguen (o pretenen llogar), dotze mesos després les xifres són del 59% i el 41%, respectivament. És a dir, s’ha passat d’una distància de tan sols vuit punts percentuals a una altra de disset.

Aquest allunyament torna a revertir la tendència dels anys anteriors, que va arribar al límit el 2020, amb un 40% de compra davant el 60% del lloguer. El punt d’inflexió va començar el 2021, quan el lloguer va començar a perdre prevalença amb un 57%, davant una compra que, amb el 43%, va iniciar el seu camí ascendent.

Perfil del demandant de segona residència 

El retrat tipus dels demandants de segona residència està lleument masculinitzat, amb una presència del 53% d’homes per un 47% de dones. Són els mateixos percentatges que l’any anterior, encara que amb una lleugera tendència a distanciar-se entre si. En qualsevol cas, continuen sent percentatges molt més propers que els de 2022, quan eren de 63% i 37%, respectivament.

Quant a la mitjana d’edat dels demandants, baixa en aquest cas fins els 42 anys, un menys que en 2023 i un més que el 2022. Encara que per segments d’edat la situació està molt repartida, el grup més nombrós el formen els majors de 55, amb una presència del 25%. Si es mira la mitjana d’edat per compra o per lloguer s’observa que els compradors presenten un retrat tipus de bastanta més edat: 46 anys de mitjana, davant els 38 anys dels llogaters.

La majoria dels que compren ja eren propietaris 

Existeix una altra diferència clau entre ambdós grups de demandants, i és la que es refereix a la propietat. Així, el 85% dels qui demanden segona residència per comprar ja són amos de l’immoble en el qual resideixen actualment. Entre els demandants d’habitatge de lloguer aquest percentatge es queda en un 63%.

No obstant, ambdues xifres són molt més pròximes entre si del que eren en l’anterior estudi (2023), quan eren del 90% i el 58%, respectivament.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking