Troben una hormona que enforteix els ossos i podria ajudar a tractar problemes ossis
Imatge d’arxiu d’un laboratori.
Un equip de científics nord-americans ha descobert una nova hormona que enforteix els ossos i manté forts els ossos de les dones lactants. La troballa podria ajudar a curar fractures òssies i tractar l’osteoporosi, que afecta més de dos-cents milions de persones a tot el món.
L’equip, format per investigadors de la Universitat de San Francisco (UCSF) i de la Universitat de Davis (Califòrnia), ha demostrat en ratolins que aquesta hormona, coneguda com a hormona cerebral materna (CCN3), augmenta la densitat i la resistència òssia.
L’estudi, els detalls del qual s’han publicat aquest dimecres a la revista Nature, ha descobert la raó que fa que els ossos de les dones es mantinguin relativament robustos durant la lactància, fins i tot quan el calci s’extreu dels ossos per donar suport a la producció de llet.
De fet, "si no haguéssim estudiat ratolins femelles, la qual cosa per desgràcia és la norma en la investigació biomèdica, podríem haver-nos perdut per complet aquest descobriment", adverteix Holly Ingraham, autora principal de l’article i professora de farmacologia molecular cel·lular a l’UCSF.
Per això, entre altres motius, aquest estudi "subratlla com d'important que és observar tant els mascles com les femelles al llarg de la vida per obtenir una comprensió completa de la biologia", subratlla.
200 milions de persones amb osteoporosi
Més de 200 milions de persones a tot el món pateixen osteoporosi, un greu debilitament dels ossos que pot causar fractures freqüents.
Les dones corren un risc especialment alt d’osteoporosi després de la menopausa a causa de la disminució dels nivells de l’hormona sexual estrogen, que normalment afavoreix la formació d’os.
Però encara que els nivells d’estrogen també són baixos durant la lactància, l’osteoporosi i les fractures òssies són molt més rares en aquest període, la qual cosa suggeria que hi havia altres factors que promouen el creixement ossi.
L’estudis anteriors, el laboratori d’Ingraham van descobrir que els ratolins femelles aconseguien augments específics de la massa òssia i encara que sospitaven que una hormona de la sang era la responsable dels ossos superforts, no van poder trobar-la.
En el nou treball, Ingraham i els seus col·laboradors van dur a terme una recerca exhaustiva d’aquesta hormona que enforteix els ossos i finalment van assenyalar CCN3 com el factor responsable en les femelles mutants.
Al principi, l’equip es va sorprendre per aquest resultat, ja que CCN3 no encaixava en el perfil típic d’una hormona segregada per les neurones.
Els seus dubtes es van esvair després de trobar CCN3 a la mateixa regió cerebral en ratolins femelles lactants. Sense la producció de CCN3 en aquestes neurones seleccionades, les ratolins femelles lactants perdien ràpidament massa òssia i les seues cries es començaven a aprimar, la qual cosa confirmava la importància de l’hormona per mantenir la salut òssia durant la lactància. Des del descobriment, denominen la CCN3 hormona cerebral materna (HCM).
Proves amb ratolins mascles i vells
En aplicar estratègies per augmentar la CCN3 circulant en ratolins adults joves i femelles o mascles grans, la seua massa òssia i la seua força van augmentar espectacularment en el transcurs de setmanes.
En alguns ratolins femelles que mancaven per complet d’estrògens o eren molt vells, la CCN3 va ser capaç de més que duplicar la massa òssia.
Els investigadors tenen previst realitzar estudis en el futur sobre els mecanismes moleculars de la CCN3, els seus nivells en dones lactants, així com el potencial de l’hormona per tractar diverses afeccions òssies.
"La pèrdua de massa òssia no només es produeix en dones postmenopàusiques, sinó també en supervivents de càncer de mama que prenen determinats bloquejants hormonals, en atletes d’elit més joves i altament entrenades, i en homes grans la taxa de supervivència relativa del qual és inferior a la de les dones després d’una fractura de maluc", explica Ingraham. "Seria increïblement emocionant que CCN3 pogués augmentar la massa òssia a tots aquests escenaris", conclou.