GUIA
Tresponts, de punt negre a túnel d'1,3 quilòmetres però amb limitacions
El Govern va instal·lar el 2017 pantalles de protecció davant la caiguda de roques a la carretera abans de construir el túnel. - C.SANS
Van caldre anys de reivindicacions per part dels veïns, de les administracions locals de l’Alt Urgell i fins i tot la constitució d’una plataforma d’afectats amb protestes incloses, per aconseguir fer realitat la millora de Tresponts, un dels punts negres de la carretera C-14 de Lleida a Andorra al tram entre Organyà i Montant de Tost.
La millora es va traduir en quatre anys d’obres, un més del que s’havia anunciat, una inversió de 35,4 milions d’euros i la reforma d’un tram de tres quilòmetres de via.
La Generalitat, pocs mesos abans de començar les obres, va destacar que es tractava de l’obra viària més gran que es portava a terme a Catalunya des de feia set anys. L’actuació va incloure la construcció del nou túnel per evitar el tram sinuós de revolts del congost de Tresponts, al costat del riu Segre.
Diversos trams de carretera van ser també eixamplats, entre els quals el del túnel ja existent, situat a pocs metres d’una de les dos boques. La via, que enllaça Segrià, Noguera, Alt Urgell i la frontera andorrana, suporta un elevat volum de trànsit. Queda pendent regularitzar la velocitat de circulació a l’interior de la galeria. Dos anys i mig després d’inaugurar la infraestructura, la velocitat màxima dins del túnel és de 60 quilòmetres per hora. El motiu, segons el Govern, són problemes derivats de corrents a l’interior.
