L’exercici físic redunda en benefici dels fills i arriba fins als nets

Els efectes beneficiosos de l’exercici físic moderat són bons per als qui ho practiquen, però els investigadors han comprovat que els seus beneficis redunden en els fills i que es transmeten com a herència fins i tot fins la segona generació, els nets.

Ho ha comprovat un equip de l’Institut Cajal del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) liderat per l’investigador José Luis Trejo, que dirigeix el grup "Estil de Vida i cognició", i els resultats del treball s’han publicat al Journal of Neuroscience de la Societat  Americana de Neurociència.

I igual com els beneficis, els autors del treball han comprovat que els efectes adversos d’un estil de vida sedentari també repercuteixen sobre la descendència a través dels mateixos mecanismes.

Els investigadors han comprovat en ratolins com l’entrenament amb exercici moderat té un efecte més durador del que es pensava, beneficiant fins a la segona generació, i que molt probablement està mediat per un petit grup de "micro RNAs" que actuen transmetent-se de pares a fills al llarg de les generacions.

Aquests "micro ARNs" (miRNAS), ha explicat l’Institut Cajal en una nota de premsa difosa avui, són ARN (àcid ribonucleic) de petita mida que estan involucrats en processos fisiològics que governen la funció cerebral normal i que són capaços de controlar l’expressió gènica, i constitueixen un mecanisme epigenètic d’herència que es transfereixen a les següents generacions a través de les cèl·lules sexuals.

L’herència epigenètica consisteix en canvis en la funció dels gens, induïts per diversos mecanismes; aquests canvis activen o inactiven gens sense modificar la seqüència de l’ADN, en resposta a factors ambientals, com l’alimentació o l’exercici.

Ja se sabia que els "micro RNAs", que es van descobrir el 1993, estan involucrats en processos fisiològics que governen la funció cerebral normal i els perfils de "micro ARNs" desregulats s’associen amb el desenvolupament i la progressió de malalties neurodegeneratives com l’alzheimer.

Encara que no han estudiat aquest mecanisme en ratolins femelles per la dificultat més gran per distingir els efectes epigenètics de l’exercici, els investigadors sí creuen que un mecanisme similar funcionaria en les mares que fan exercici, en què els "micro RNAs" passarien als seus òvuls.

Aquest descobriment és rellevant per l’actual falta de proves que recolzin la transmissió transgeneracional dels resultats positius derivats de les intervencions sobre l’estil de vida dirigides al cervell i la cognició, ha destacat l’Institut Cajal.

"Abordar aquesta qüestió és crucial, ja que podria proporcionar informació valuosa per dissenyar polítiques de salut pública més impactants davant del preocupant increment del sedentarisme", ha manifestat José Luis Trejo.

Els investigadors van trobar també que no tots els efectes beneficiosos heretats pels fills dels ratolins físicament actius es mantenien en els nets, si els seus pares eren sedentaris, la qual cosa apunta a un esvaïment parcial de la influència beneficiosa de l’exercici heretat dels avis quan les següents generacions abandonen la pràctica d’activitat física.

Els resultats d’aquest treball, les primeres autores del qual són Elisa Cintado i Patricia Tezanos, també podrien interpretar-se com una prova que l’efecte advers de l’estil de vida sedentari per a la salut corporal i cerebral pot transmetre’s a les següents generacions.

Els investigadors han destacat que les troballes aconseguides en aquest treball poden ser valuoses per recolzar polítiques sanitàries basades en l’evidència en contextos com el desenvolupament, les malalties i l’envelliment.