Un estudi vincula la freqüència de les defecacions i la salut a llarg termini

L’edat, el sexe i l’índex de massa corporal estan "significativament relacionats" amb la freqüència de les deposicions, segons un estudi que s’endinsa en la relació entre la salut a llarg termini i la periodicitat de les defecacions.

Els resultats es publiquen a la revista Cell Reports Medicine i la investigació, que examina, entre d’altres, dades clíniques i d’estil de vida de més de 1.400 adults, està liderada per investigadors de l’Institut de Biologia de Sistemes de Seattle, Estats Units.

Segons els investigadors, la freqüència amb què es defeca pot tenir una gran influència en la fisiologia i la salut.

L’estudi es va centrar en adults generalment sans i va excloure els que patien determinades afeccions o prenien medicació.

L’equip va classificar la freqüència autodeclarada de les deposicions en quatre grups: restrenyiment (una o dos evacuacions a la setmana), normal-baixa (entre tres i sis a la setmana), normal-alta (entre una i tres deposicions al dia) i diarrea, detalla un comunicat de l’esmentat institut.

Després va buscar associacions entre la freqüència de les deposicions i factors com la demografia, la genètica, el microbioma intestinal, els metabòlits sanguinis i la química plasmàtica.

L’estudi va constatar que l’edat, el sexe i l’índex de massa corporal (IMC) estaven "significativament relacionats" amb la freqüència de les deposicions. En concret, els més joves, les dones i aquells amb un IMC més baix tendien a defecar amb menor repetició.

Els investigadors van demostrar, entre d’altres, que la composició dels microbiomes intestinals dels participants era un signe revelador de la freqüència de les deposicions. Per exemple, van constatar que els bacteris associats a la fermentació de proteïnes o al tracte gastrointestinal superior tendien a enriquir-se en les persones amb restrenyiment o diarrea, respectivament.

De la mateixa manera, diversos metabòlits sanguinis i químiques plasmàtiques van mostrar associacions significatives amb la freqüència de les evacuacions, el que suggereix vincles potencials entre la salut intestinal i el risc de malalties cròniques.

En concret, subproductes de la fermentació de proteïnes d’origen microbià que se sap que danyen els ronyons, com el sulfat de pàg-cresol i d’indoxil, eren més presents a la sang de les persones amb restrenyiment, mentre que les substàncies químiques relacionades amb el dany hepàtic eren més elevades en les persones amb diarrea.

Com era d’esperar, diuen els científics, aquells que van declarar seguir una dieta rica en fibra, hidratar-se millor i fer exercici amb regularitat tendien a trobar-se en una millor classificació quant a les deposicions.

El restrenyiment crònic s’ha associat a trastorns neurodegeneratius i a la progressió de la malaltia renal crònica en pacients amb malaltia activa, afirma Sean Gibbons, autor de l’article. Tanmateix, no quedava clar -agrega- si les anomalies del moviment intestinal són o no impulsors primerencs de la malaltia crònica i el dany orgànic, o si aquestes associacions retrospectives en pacients malalts són una mera coincidència.

"Aquí, en una població generalment sana, mostrem que el restrenyiment, en particular, s’associa amb nivells sanguinis de toxines d’origen microbià conegudes per causar danys orgànics, abans de qualsevol diagnòstic de malaltia," resumeix Gibbons.

L’estudi també va explorar les associacions entre la freqüència de les deposicions i l’ansietat i depressió, indicant que l’historial de salut mental està connectat amb la freqüència.

"En general, aquest estudi mostra com la freqüència de les deposicions pot influir en tots els sistemes corporals i com una periodicitat aberrant pot ser un factor de risc important en el desenvolupament de malalties cròniques", conclou Gibbons.