Troben a Vic un document del segle XVII en què 14 advocats defensen una dona acusada de bruixeria
Part d'un dels arxius analitzats pel professor Josep Capdeferro.
Una investigació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha trobat un document de principis del segle XVII on 14 advocats defensen una dona catalana, Caterina Freixa, acusada de bruixeria, ha informat la universitat en un comunicat aquest dimarts.
L’estudi, impulsat pel professor d’Història del Dret de la UPF Josep Capdeferro, analitza una al·legació jurídica localitzada a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic firmada per juristes com Pere Antoni Jofreu, Jaume Càncer i Pere Fontanella.
En l’escrit, titulat 'Iuris responsum pro Catherina Frexer et de Prat, plazo Artes, parochiae Sanctae Mariae de Horta, dioecesis Vicensis, uxore Iacobi Frexer', defensen Caterina Freixa, una jove de classe acomodada que vivia en la parròquia de Santa Maria d’Horta de Artés, actualment al municipi d’Avinyó.
La dona s’havia casat amb un petit propietari rural quan va ser acusada de bruixeria per una veïna, que la culpava d’haver extirpat part del fetge d’un nen amb "arts diabòliques, sense deixar cicatriu".
Segons Capdeferro, l’al·legació favorable a Freixa és tècnica, està ben fonamentada i és irònica amb els supersticiosos: "Ja n'hi ha prou. Hem de contribuir a aturar aquesta barbàrie que fa massa temps que està fonamentant gent supersticiosa i s'executa en tribunals menors, sense garanties judicials".
Escrit complementari
Aquest escrit es complementa amb un altre, ja localitzat però que amb la troballa de Capdeferro adquireix sentit, ja que es tracta de la rèplica a l’al·legació anterior, feta per l’advocat i fiscal acusador Felip Vinyes i centrada en el testimoni de 14 dones, presumptament bruixes confesses.
"Totes elles havien testificat i inculpat l’acusada en cadena, segurament amb declaracions obtingudes sota tortura", amb l’objectiu que el procés contra Caterina Freixa es completés i conduís a una condemna de mort.
En casos com a aquest, el catàleg de delictes podia ampliar-se amb acusacions com provocar granisos que devastaven camps o mataven animals, renegar de la fe, fer adoració i un pacte amb el dimoni o heretgia.
Aquesta rèplica, 'Iuris responsum pro Procuratore Fiscali Baroniarum Mensae Episcopalis Vicen, contra Catherinam Frexa delatam de crimine lamiatus, su strigiatus' és "molt més pobre, obscurantista i porta un dictamen d’un doctor que afirmava que es podia seccionar part de l’òrgan d’una persona i que continués vivint hores o dies".
