Atapuerca continua sumant fòssils, amb restes de neandertal, i descobreix art rupestre

La campanya d’excavacions 2024 en els jaciments de la serra d’Atapuerca (Burgos) ha tret a llum una nova resta de neandertal a Cueva Fantasma, una costella d’herbívor que confirma la presència d’homínids fa entre 1,2 i 1,4 milions d’anys en Avenc de l’Elefant i art rupestre a El Mirador.

Al voltant de 300 investigadors han estat treballant, des del passat 18 de juny, en la desena de jaciments que componen el lloc arqueològic, un dels més importants per a l’estudi de l’evolució humana ja que ofereix la cronologia completa, i en ell es van localitzar el 1994 les restes del que seria definit com a Homo antecessor el 1997.

Antecessor ha estat el protagonista de la nova campanya d’excavacions, ja que trenta anys després s’han tornat a trobar restes de l’espècie identificada a Burgos, però els codirectors del Proyecto Atapuerca, Juan Luis Arsuaga, José María Bermúdez de Castro i Eudald Carbonell han desglossat altres importants descobertes aquest 2024.

Entre ells, una costella d’herbívor de gran mida que presenta marques de talls derivades de l’acció de descarnar l’animal per part dels homínids que habitaven la zona fa entre 1,2 i 1,4 milions d’anys, ha explicat Carbonell en roda de premsa de balanç, a la qual ha assistit el president de la Junta de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco.

S’ha trobat al jaciment de Sima del Elefante en el qual, el 2022, es va trobar la resta humà denominat 'Pink', que es considera el rostre del primer europeu, i la resta més antiga recuperada a Atapuerca, ha insistit el codirector que, juntament amb Bermúdez de Castro, s’acomiada del Proyecto Atapuerca per jubilació.

A més, a Cueva Fantasma ha aparegut un petit fragment circular d’un fragment d’os del crani d’un neandertal, en una zona ja confirmada d’ocupació, a més d’indústria lítica ossos d’animals, ben fracturats pels neandertals ben processats per les hienes.

I s’ha documentat la presència d’una Pachycrocuta, una espècie de hiena que no s’havia trobat a Atapuerca i la troballa de la qual representa una biozona anterior a la base de Gran Dolina, amb una antiguitat superior al milió d’anys, en el Plistocè Inferior.

Art rupestre i ossos de les cavernes

El treball als jaciments ha permès, igualment, descobrir art rupestre a les parets de la Cueva El Mirador i en els sediments del neolític antic, on també han aparegut restes de fauna domèstica i cultura material, com a ceràmica, que correspondrien a les primeres comunitats de pastors i agricultors de l’interior de la península.

També a El Portalón de Cueva Mayor es troben els vestigis d’aquests primers cultivadors (7.000 anys d'antiguitat), ha indicat Juan Luis Arsuaga, en un jaciment que compta amb dos àrees diferenciades: Edat del Bronze i Neolític antic.

Mentrestant, a la Sima de los Huesos, el jaciment que més quantitat de fòssils de gènere Homo ha proporcionat al món, la campanya d’excavacions s’ha centrat aquest estiu en la recuperació de restes animals, en concret, d’ossos avantpassats de l’os de les cavernes, i s’han trobat una mandíbula i un crani.

Penal, la continuació de Gran Dolina

Per la seua part, José María Bermúdez de Castro ha destacat el gran futur que l’espera a un jaciment de nova obertura, Penal, en el qual s’han recuperat restes d’indústria lítica i fauna que reforcen la hipòtesi que sigui una continuació de Gran Dolina, cova que s’hauria seccionat per la trinxera del ferrocarril.

En concret, Penal correspondria als nivells TD4, TD5 i TD6 de Gran Dolina, així que l’investigador no ha dubtat a desitjar que es puguin trobar també aquí restes d’antecessor com els localitzats a Dolina.

A més, el codirector ha aprofitat per fer una crida a convertir el jaciment de Galeria en un espai expositiu sobre les troballes d’Atapuerca i el treball en les excavacions, una vegada es completi la investigació en aquesta cova, a la qual li quedaran entre 5 i 6 anys de feina.