SEGRE

Exhumació contra l'oblit

Memòria Democràtica recupera les restes de 15 soldats de la Guerra Civil enterrats fora del cementiri de Bellaguarda

Preveuen més intervencions en aquest municipi i a les Garrigues

Rases individuals en un camí exterior.

Rases individuals en un camí exterior. - MAGDALENA ALTISENT

Creat:

Actualitzat:

La lluita contra l’oblit és una batalla contra rellotge. Bé ho saben des de la direcció general de Memòria Democràtica de la Generalitat, que ha intervingut amb èxit al municipi de Bellaguarda, a les Garrigues, amb l’exhumació de la fossa més gran oberta aquest any a Catalunya. Fonts orals, de veïns que recordaven que a l’exterior del cementiri, al costat del mur, havien estat enterrats soldats durant la Guerra Civil, han permès als arqueòlegs trobar en aquesta zona les restes de 15 soldats. El director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses, explica que són soldats morts durant els combats de la batalla de les Garrigues, després de l’avenç de les tropes franquistes al front del Segre, entre el desembre del 1938 i el gener del 1939, que va culminar amb l’ocupació definitiva de Catalunya.

Els treballs es van iniciar el 28 de maig passat i van acabar a finals de juny. Un primer sondeig de la zona no va donar resultats però el segon va permetre localitzar els punts d’enterrament dels soldats. L’arqueòloga i antropòloga Izaskun Ambrosio, de l’empresa Iltirta Aqueologia, explica que “la indumentària i els objectes trobats, com botons o sivelles de cinturó, indiquen que es tracta d’uniformes militars”, assenyala, entre els quals han localitzat insígnies i galons de caporal corresponents al Grup de Regulars Indígenes de Tetuan així com braçalets amb la inscripció Tetuan i el número d’identificació. Així, les troballes confirmen la presència a la fossa de soldats de l’exèrcit franquista procedents del Marroc, tal com havien assenyalat algunes fonts orals. De fet, una veïna recorda que al mur hi havia dibuixades mitges llunes i creus per senyalitzar les tombes. Tanmateix, no es descarta la troballa de militars regulars o, fins i tot, republicans. La majoria tenen ferides per impacte de projectil al crani o al tòrax, compatible amb afusellaments que també assenyalen fonts orals. En altres casos s’ha localitzat fragments de metralla i politraumatismes que indicarien una mort en combat. Les restes, trobades en una zona de trànsit de vehicles, segons Ambrosio, seran sotmeses a estudis amb l’objectiu que puguin ser identificades i lliurades a les seues famílies.

Troben bales i detonants de granada, botons i una mina de llapis a la butxaca de la camisa d’un soldat

Segons Aragoneses, a les comarques lleidatanes hi ha unes 26 fosses fora de cementiris i en aquestes hi ha un risc més gran de desaparició. “Hem d’assumir que ha passat molt de temps i moltes fosses s’han perdut”, recorda. De fet, a Bellaguarda, en una de les tombes, han trobat dos botons, restes de calçat i algun fragment d’os, però no l’esquelet, la qual cosa indica que va ser exhumat.Aragoneses remarca que continuaran treballant per dignificar la memòria i que tenen previst fer més intervencions a Bellaguarda i a la comarca de les Garrigues a finals d’any i a Sant Romà d’Abella, al Pallars Jussà. Recentment han actuat a la coneguda com fossa dels brigadistes, en una finca particular, en la qual podria estar enterrat un soldat francès i on només han trobat algunes restes.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking