Cent anys d'una visita reial

L'historiador Joan-Ramon González recorda en aquest article la coincidència de dos visites reials a les comarques de Lleida: la darrera, protagonitzada recentment pel rei Felip i la princesa Elionor, va coincidir amb el centenari de l'estada a Ponent d'Alfons XIII.

El passat dia 5 l’actual rei d’Espanya Felip VI i la seva filla la princesa Elionor eren a l’acadèmia de suboficials de Talarn lliurant els despatxos a la promoció de sergents. Enlloc es va recordar que feia cent anys que el seu besavi i rebesavi, respectivament, el rei Alfons XIII, començava un intens viatge de tres dies per terres lleidatanes.

Cap a les vuit del matí del 5 de juliol del 1924 arribava el tren reial provinent de Madrid a la primera estació del ferrocarril de Lleida, la que estava a l’altra banda de les vies. En cotxe de cavalls anà a la Paeria, on el va rebre oficialment l’alcalde Josep Barberá Lletget, i després a la catedral on va resar un Te Deum. A continuació pujà al Castillo Principal, que visità fins al capdamunt del tossal.Va seguir ruta cap a Balaguer on fou rebut també en l’ajuntament i pujà després al Sant Crist. El dinar fou a Camarasa, a la central que feia sis mesos escassos que havia començat a funcionar, seguint el projecte que Frederick Stark Pearson havia començat l’any 1917 amb la seva pionera empresa coneguda com La Canadenca. Després a la presa va agafar una barqueta que el va portar al llarg de tot l’embassament fins a arribar a trobar la carretera que baixa d’Àger, on va agafar el seu Hispano-Suiza, i passant per Terradets es dirigí cap a la Vall Fosca, fent nit a Molinos. El dia 6 començà tot agafant el funicular que des de la central de Torre de Capdella puja vora les canonades que porten l’aigua de l’estany Gento a les turbines. Dalt de tot un trenet per sobre del canal porta fins al bonic llac pirinenc, que avui està projectat de recuperar com un excel·lent atractiu turístic. Així coneixia la primera gran central hidroelèctrica catalana que Emili Riu Periquet, amic del monarca, va construir feia deu anys amb l’empresa Energia Elèctrica de Catalunya. La ruta reial va seguir pel Pallars Sobirà i cap a les sis de la tarda el seguici arribava dalt del port de la Bonaigua, on fou rebut per les autoritats araneses, per fer via cap a Salardú on va fer un refrigeri. De camí cap a Vielha Alfons XIII comprovà que tota la Val era cofoia amb la seva visita, amb arcs florals en totes les poblacions que li donaven la benvinguda, però a la vegada escoltava una reivindicació generalitzada: volien un túnel per sota del port de Vielha. El rei inaugurava formalment la carretera que permetia des del 1922 tenir per primer cop un accés adequat a l’Aran des d’Espanya, però se li reclamava un pas més segur i ràpid, sobretot durant l’hivern, quan la neu dificultava transitar completament per la nova via. Una breu parada a la capital de la Val i seguí cap al Baish Aran, parada a Bossòst i seguí fins a Les, on a més de l’habitual arc de triomf hi havia la banda de música del regiment Albuera. Però el rei va voler arribar a la mateixa frontera, a Pont de Rei, on es trobà amb autoritats franceses. Tornant a Les per sopar i dormir a la casa bastida l’any 1909 a l’entrada del poble i que l’empresa hidroelèctrica del seu amic Emili Riu havia adquirit; avui coneguda com casa Calzado. La nit del 6 de juliol del 1924 la passà el rei Alfons XIII a Les, el seu amic Emili Riu li havia preparat una habitació amb les màximes comoditats, entre d’altres coses un flamant bany per al seu ús privat. El sopar fou preparat pels cuiners de l’hotel Ritz de Barcelona, els quals amb bona part del seguici s’allotjaren en el proper hotel Franco-Español. Al 7 de juliol l’esperava la visita a la central de Cledes, que Emili Riu estava bastint a la Val, com la primera d’un ambiciós projecte d’interconnectar bona part dels llacs pirinencs i així assegurar la producció d’electricitat. Després tornà a Vielha on s’acomiadà formalment de l’Aran, tot prometent que el túnel demanat seria una realitat. De fet, complí la paraula i dos anys després començà el llarg camí per esdevenir una realitat l’any 1948. Passà novament per la Bonaigua amb el cotxe que conduïa el seu xofer de confiança, Antonio Sambeat Anglada, conegut com el Tonet de cal Teishineret, especialment content per haver portat l’il·lustre visitant pel seu petit país. De manera improvisada va voler dinar a la Pobla de Segur, abans d’arribar a Lleida per agafar el tren per tornar a Madrid.A la façana de l’ajuntament de Vielha, construït al segle XIX, quan era rei Ferran VII, s’afegí una segona làpida per deixar constància d’aquella important visita reial espanyola, que és tot un testimoni d’un moment, d’una època, d’un regnat: oblidant que tant Alfons el Batallador o Jaume I el Conqueridor ja havien xafat el país aranès quan depenia del Regne d’Aragó o de la Corona Aragonesa, respectivament. Però evidentment això és una altra història!