El científic xinès que va modificar nadons genèticament medita una oferta per treballar als Estats Units
El científic xinès He Jiankui, en una fotografia d’arxiu.
He Jiankui, el científic xinès que va provocar una polèmica mundial el 2018 en crear els primers nadons editats genèticament, va anunciar que està considerant una oferta per treballar als Estats Units.
Durant una taula rodona en línia organitzada per la revista MIT Technology Review, He va revelar que un inversor de Silicon Valley li ha ofert un milió de dòlars per fundar una empresa als Estats Units dedicada a tecnologies d’edició genètica per prevenir l’alzheimer, segons el rotatiu hongkonguès South China Morning Post.
"És una proposta molt interessant i l’estic considerant. M’agradaria treballar als Estats Units si sorgeix una bona oportunitat", va comentar He, citat aquest divendres pel diari.
A la taula rodona, He també va esmentar que va rebre invitacions per continuar les seues investigacions en un país d’Europa de l’est i en una nació insular no especificats, ofertes que va rebutjar: "Necessito fer investigació als Estats Units i la Xina o altres països importants", va afirmar.
Durant l’esdeveniment, He va subratllar que el seu treball es limitaria a estudis en ratolins, granotes i embrions humans no viables, sense intenció d’implantar un embrió per crear un embaràs o futurs nens.
A l’abril, He, que va ser condemnat a tres anys de presó el 2019 per les autoritats del seu país, va afirmar a un mitjà japonès que el seu treball actual s’ajusta a les normes internacionals i que la societat acabarà acceptant eventualment aquesta pràctica.
El científic va assegurar llavors que el seu objectiu és tractar malalties genètiques rares com la distròfia muscular de Duchenne o l’alzheimer genèticament determinat mitjançant l’edició del genoma en embrions humans, i que per a les seues investigacions utilitzarà embrions rebutjats i complirà les normes locals i internacionals.
El novembre de 2018, He va sorprendre la comunitat internacional en afirmar que havia aconseguit crear les primeres bessones manipulades genèticament per resistir el VIH, la qual cosa va portar nombroses crítiques, especialment per qüestions ètiques.
Les bessones formaven part de tres nadons que van nàixer com a resultat d’un projecte d’edició genètica durant la fertilització in vitro de vuit parelles en les quals només els marits estaven infectats amb el VIH, per prevenir la transmissió del virus.
El científic es va mostrar llavors "orgullós" del seu treball i va recalcar que el seu estudi no tenia l’objectiu d’eliminar malalties genètiques sinó de "donar a les nenes l’habilitat natural" de resistir a una possible futura infecció del VIH.
Les autoritats xineses van determinar després d’una investigació que He va realitzar el projecte de forma il·legal per aconseguir fama i guanys econòmics.
