La NASA troba una roca a Mart amb senyals de possible vida microscòpica fa milers de milions d’anys

El rover 'Perseverance' de la NASA ha descobert al cràter Jezero una "intrigant" roca a Mart anomenada 'Cheyava Falls', que té unes taques que els científics creuen que poden indicar que fa milers de milions d’anys les reaccions químiques en aquesta roca podrien haver sustentat la vida microbiana.

La roca, plena de vetes i amb forma de punta de fletxa, conté característiques "fascinants" que poden tenir relació amb la pregunta de si Mart va allotjar vida microscòpica en el passat, segons ha informat la NASA.

L’anàlisi dels instruments a bord de l’explorador indica que la roca té qualitats que encaixen amb la definició d’un possible indicador de vida antiga. La roca presenta característiques químiques i estructures que possiblement es van formar fa milers de milions d’anys, quan la zona contenia aigua corrent.

L’equip científic està considerant altres explicacions per a les característiques observades i es requeriran passos d’investigació futurs per determinar si la vida antiga és una explicació vàlida.

La roca --la mostra de roca número 22 del rover-- va ser recollida el 21 de juliol mentre el rover explorava la vora nord de Neretva Vallis, una antiga vall fluvial de 400 metres d’ample que va ser tallat per l’aigua que es va precipitar cap al cràter Jezero fa molt temps.

"Dissenyem la ruta de Perseverance per assegurar-nos que arribi a zones amb potencial per obtenir mostres científiques interessants", diu Nicola Fox, administradora associada de la Direcció de Missions Científiques a la seu de la NASA a Washington, destacant que aquest viatge pel llit del riu Neretva Vallis "va valer la pena", ja que van trobar una cosa que mai havien vist abans, "el que els donarà molt a estudiar als científics".

Múltiples escanejos de les cascades Cheyava realitzats per l’instrument SHERLOC (Scanning Habitable Environments with Raman & Luminescence for Organics & Chemicals) del rover indiquen que conté compostos orgànics. Si bé aquestes molècules basades en carboni es consideren els components bàsics de la vida, també poden formar-se mitjançant processos no biològics.

"Cheyava Falls és la roca més desconcertant, complexa i potencialment important que Perseverance ha investigat fins ara", va dir Ken Farley, científic del projecte Perseverance de Caltech a Pasadena.

La roca mesura un metre per 0,6 metres i deu el seu nom a una cascada del Gran Canó. En la seua recerca de senyals de vida microbiana antiga, la missió Perseverance s’ha centrat en roques que poden haver estat creades o modificades fa molt temps per la presència d’aigua. Per això, l’equip es va centrar en les cascades Cheyava.

Al llarg de la roca s’estenen grans vetes blanques de sulfat de calci. Entre elles hi ha bandes de material el color vermellós de les quals suggereix la presència d’hematita, un dels minerals que li dona a Mart el seu característic to rovellat.

Quan 'Perseverance' va examinar més de prop aquestes regions roges, va trobar dotzenes de taques blanquinoses de forma irregular i gran mil·limètric, cada una envoltada de material negre, similar a les taques d’un lleopard. L’instrument PIXL (Planetary Instrument for X-ray Lithochemistry) de 'Perseverance' ha determinat que aquests halos negres contenen ferro i fosfat.

A la Terra, aquest tipus de característiques a les roques solen estar associades amb el registre fossilitzat de microbis que viuen al subsol. Aquest tipus de taques en roques sedimentàries terrestres poden passar quan les reaccions químiques que involucren hematita fan que la roca passi de roja a blanca.

Aquestes reaccions també poden alliberar ferro i fosfat, el que possiblement causi la formació d’halos negres. Les reaccions d’aquest tipus poden ser una font d’energia per als microbis, la qual cosa explica l’associació entre tals característiques i els microbis en un entorn terrestre.

En un escenari que està considerant l’equip científic de 'Perseverance', Cheyava Falls es va dipositar inicialment com a llot amb compostos orgànics barrejats que finalment es van cementar a la roca.

Més tard, un segon episodi de flux de fluid va penetrar a les fissures de la roca, la qual cosa va permetre dipòsits minerals que van crear les grans vetes blanques de sulfat de calci que es veuen avui i que van donar lloc a les taques.