Beure aigua de l’aixeta costa a les famílies 5 euros a l’any davant els 500 euros que val beure aigua mineral, segons OCU

Substituir l’aigua de l’aixeta per aigua mineral envasada suposa una despesa d’almenys 500 euros a l’any per a una família, davant els 5 euros a l’any que costaria la de l’aixeta.

Així ho reflecteix una enquesta elaborada per l'Organización de Consumidores y Usuarios (OCU) a una mostra de 1.100 persones representativa de la població espanyola d’entre 25 i 80 anys.

L’OCU apunta que, tret de casos puntuals, l’aigua de l’aixeta a Espanya "és perfectament potable", encara que el seu sabor pot ser desagradable quan es tracta d’aigua dura, rica en sals de calç i magnesi, o aigua procedent d’una dessaladora.

Un problema que es trasllada a la percepció de la seua qualitat que tenen molts consumidors, sobretot a determinades zones: a la Comunitat Valenciana, Catalunya i Castella-la Manxa almenys el 35% dels residents qualifiquen l’aigua de l’aixeta de dolenta o molt dolenta.

En altres comunitats autònomes, com Andalusia, Aragó i Castella i Lleó, el nombre de residents descontents amb la qualitat de l’aigua de l’aixeta és també apreciable, superior al 19%. Al contrari, a la Comunitat de Madrid i el País Basc aquest percentatge amb prou feines arriba a l’1%. No obstant, aquesta valoració varia segons el gènere i l’edat: els més descontents són les dones, especialment les més joves.

L’estudi assenyala que el mal sabor de l’aigua incideix directament en el tipus de consum i en el cost final de l’aigua per a moltes famílies: el 41% dels enquestats afirmen que no beuen de l’aixeta als seus domicilis.

Entre ells, els qui prioritzen l’aigua mineral envasada afronten una despesa mínim de 500 euros a l’any (per a una família de quatre membres que consumeix 2 litres per persona), 100 vegades més dels 5 euros a l’any que gastaria si begués aigua de l’aixeta.

OCU considera que és possible revertir aquesta situació amb un esforç conjunt de les administracions focalitzat en la millora dels actuals filtres de sals minerals de les potabilitzadores i millorar així el sabor de l’aigua. De fet, la mateixa normativa estableix que "l’aigua potable ha de ser incolora, inodora i insípida".

"L’esmentada millora suposaria a més un enorme estalvi per a les economies domèstiques afectades, així com una notable reducció de l’impacte mediambiental que suposa la recollida i transport d’aigua envasada", assevera l’organització.

OCU recomana prioritzar l’aigua de l’aixeta, tret que el sabor sigui desagradable. En aquests cas aconsella comprar aigües minerals de brolladors situats a la mateixa regió del consumidor: tant pel menor impacte mediambiental que genera el seu transport, com perquè solen ser més barates.

A més, recorda als consumidors el seu dret a sol·licitar aigua de l’aixeta en els serveis d’hostaleria, un dret emparat per la llei, independentment de la qualitat o el sabor apreciat pels residents.