La generació X i els millenials tenen més risc de 17 tipus de càncer

Les persones que formen la generació X i els millenials als Estats Units tenen més risc de desenvolupar 17 tipus de càncer, entre aquests els de mama, pàncrees i gàstric, en comparació amb els grups de més edat, suggereix un estudi que publica The Lancet Public Health.

La investigació encapçalada per la Societat Americana del Càncer (ACS) indica que les tendències de mortalitat també van augmentar juntament amb la incidència dels càncers de fetge (només en dones), cos uterí, vesícula biliar, testicles i colorectal.

Aquests resultats se sumen "a les proves cada vegada més nombroses de l’augment del risc de càncer en les generacions posteriors al 'baby boom’", va destacar l’autora principal de l’estudi, Hyuna Sung, de l’ACS.

A més, amplien les troballes anteriors sobre el càncer colorectal d’aparició precoç i alguns associats a l’obesitat per incloure una gamma més àmplia de tipus de càncer.

L’anàlisi va incloure dades d’incidència de 23,6 milions de pacients diagnosticats de 34 tipus de càncer i xifres de mortalitat de 7,3 milions de persones per 25 tipus de càncer. Els participants tenien entre 25 i 84 anys i la informació es va recollir entre gener de 2000 i desembre de 2019.

Els grups de persones classificades pel seu any de naixement (cohorts de naixement) comparteixen entorns socials, econòmics, polítics i climàtics únics, que afecten la seua exposició a factors de risc de càncer durant els seus anys crucials de desenvolupament.

Els investigadors van identificar tendències de càncer associades als anys de naixement, però encara no tenen "una explicació clara de per què augmenten aquestes taxes", va afegir Sung.

La generació X comprèn els nascuts entre 1965 i 1981, mentre es considera millenial al període de 1982 a 1994. Per comparar les taxes de càncer entre generacions, van calcular les d’incidència i mortalitat específiques de cada cohort, ajustades per l’efecte de l’edat i del període, per anys de naixement, separades per intervals de cinc anys, des de 1920 fins els 1990.

Els resultats assenyalen, entre altres coses, que la taxa d’incidència va ser aproximadament de dos a tres vegades més gran en la cohort de naixement de 1990 que en la de 1955 per als càncers de pàncrees, ronyó i intestí prim, en homes i dones; i per al càncer de fetge en dones.

Entre els diferents tipus de càncer, la taxa d’incidència en la cohort de naixement de 1990 va oscil·lar entre el 12 % per al càncer d’ovari i el 169 % per a l’úter superior a la taxa de la cohort de naixement amb la taxa d’incidència més baixa.

Les taxes de mortalitat van augmentar en les cohorts de naixement successivament més joves juntament amb les taxes d’incidència de càncer de fetge (només dones), úter, vesícula biliar, testicles i colorectal.

L’augment de les taxes de càncer entre aquest grup de persones més joves indica canvis generacionals en el risc de càncer i sol servir com a indicador precoç de la futura càrrega de càncer al país.

Sense intervencions eficaces a nivell poblacional i ja que el risc elevat en les generacions més joves es trasllada a mesura que les persones envelleixen, "podria produir-se un augment general de la càrrega de càncer en el futur, aturant o revertint dècades de progrés contra la malaltia", va destacar la també signant Ahmedin Jemal.

Les dades posen en relleu, va afegir l’expert, "la necessitat crítica d’identificar i abordar els factors de risc subjacents en les poblacions Gen X i Millenial per informar les estratègies de prevenció".