La llei europea per regular la intel·ligència artificial entra en vigor: les primeres mesures s'aplicaran en sis mesos

La llei europea per regular la intel·ligència artificial ha entrat en vigor aquest dijous. Després que l'Eurocambra i el Consell de la Unió Europea donessin el vistiplau final per a la seva posada en marxa i el text fos publicat al Diari Oficial de la Unió Europea, el compte enrere per aplicar les mesures ha començat. La majoria d'elles s'hauran d'aplicar a partir del 2 d'agost de 2026, tot i que algunes es posaran en marxa d'aquí a sis mesos. Les mesures d'aplicació més immediates fan referència a la prohibició dels sistemes d'intel·ligència artificial que presentin "riscos inacceptables".

Per al període de transició previ a l'aplicació de la llei, la Comissió Europea ha posat en marxa el Pacte de la IA, una iniciativa que convida als diferents agents desenvolupadors d'eines d'intel·ligència artificial a adoptar voluntàriament les obligacions que contempla la llei abans que expirin els terminis legals.

Al mateix temps, l'executiu comunitari ha obert una convocatòria perquè les parts interessades presentin les seves opinions de cara a l'elaboració del primer Codi de Pràctiques de la intel·ligència artificial.

Una llei pionera al món

La nova norma, pionera a nivell global, té com a objectiu regular la intel·ligència artificial segons el nivell de perill que suposa. Els sistemes que presentin "riscos limitats" estaran subjectes a unes obligacions de transparència més laxes, mentre que els que suposin "riscos elevats" només es podran utilitzar sota autorització i complint una sèrie de requisits.

Eines que poden influir en la conducta dels individus o els sistemes de puntuació social quedaran prohibits perquè el seu risc es considera "inacceptable", així com aquells programes que utilitzen dades biomètriques per categoritzar persones en funció de la seva religió o la seva orientació sexual.

Només s'acceptaran excepcions en camps la defensa o la recerca, i sempre sota autorització judicial, com per exemple per prevenir amenaces terroristes o combatre el tràfic de persones.

En el cas dels sistemes d'intel·ligència artificial generativa, com ChatGPT, aquests hauran d'especificar si un contingut està generat a través d'intel·ligència artificial. En la norma també s'identifiquen sistemes de risc que només es podran comercialitzar si els desenvolupadors garanteixen que respecten els drets fonamentals.

Al mateix temps, la norma també busca impulsar la indústria europea davant potències com els Estats Units o la Xina.