Alfés: el candidat a l'aeroport de Lleida que va deixar de ser-ho per protegir l'alosa becuda
La vegetació cobreix des de fa anys la pista d'aterratge de l'aeròdrom d'Alfés, que va tancar de manera definitiva i va deixar de figurar a les cartes de navegació aèria el 2015. L'hangar, en desús des d'aleshores, està deteriorat i cobert de pintades.
Un biplà a l'aeròdrom el 1964.
Només queden vestigis d'una instal·lació l'origen de la qual es remunta als anys trenta del segle passat i que ha estat un fragment important a la història de l'aviació a Lleida. Construït durant la Segona República, va ser una base militar durant la Guerra Civil, primer a mans de l'Exèrcit republicà i després dels revoltats, i al seu entorn es conserven construccions defensives.
El 2019 l'aeròdrom va acollir unes polèmiques maniobres militars.
Als anys 50 va passar a mans de l'aeroclub que el va regentar fins al tancament i, ja en democràcia, la Generalitat va projectar convertir-lo en el futur aeroport de Lleida. Tot i això, tant aquest projecte com l'activitat esportiva del Reial Aeri Club van ser objecte d'oposició ecologista, que consideraven els vols d'avions perjudicials per a la conservació de les aus del timó d'Alfés i, molt especialment, per a l'escassa i esquiva alosa becuda.
La vegetació actualment ha cobert la pista d'aterratge de terra de l'aeròdrom i el carrer que hi conduïa.
La vegetació actualment ha cobert la pista d'aterratge de terra de l'aeròdrom i el carrer que hi conduïa.
Després d'anys de litigis, el Tribunal Suprem va donar la raó als conservacionistes el 2015, cosa que va suposar el tancament de l'aeròdrom. Onze anys abans, la Generalitat havia decidit construir l'aeroport a Alguaire, i ara les seves instal·lacions acullen l'aeroclub.
