Més de 5.000 espectadors en la 33 edició del Dansàneu, dedicada a la llengua i el lideratge femení

El Dansàneu 2024 ha estat l’edició que ha permès la consolidació del model de descentralització que atansa la cultura a les Valls d’Àneu. “Creiem que hem tocat sostre”, va destacar Rut Martínez, directora del certamen, que calcula que deuen haver passat pels actes programats més de 5.000 persones, superant les xifres de l’edició anterior. Amb aquesta premissa, s’ha ampliat el nombre de pobles que han acollit el festival: Borén, Isil, Unarre, la Guingueta d’Àneu, Esterri d’Àneu, Jou, Escalarre, Isavarre, Alós, Cerbi, Sorpe, Gavàs, Son, Estaís i Àrreu. En total, 15 pobles agrupats en els quatre municipis de les Valls d’Àneu (Esterri d’Àneu, la Guingueta d’Àneu, Alt Àneu i Espot).

La incorporació de llengua i bruixeria com a eixos temàtics en aquesta edició ha permès visibilitzar una sèrie de projectes amb lideratge femení que, en paraules de Martínez, “és un dels aspectes més rellevants”. “Tenim una generació potentíssima d’artistes que lideren projectes que s’alineen amb la filosofia del festival i els eixos temàtics d’aquest any han permès que aquestes propostes fessin eclosió”, va assenyalar Martínez. En aquest sentit, van presentar projecte artístic l’artista visual Marta Ricart, la directora teatral Alícia Gorina (Vosaltres, les bruixes), les mallorquines Magdalena Garzón (Vetlla), Júlia Colom (Miramar) i Maria Hein (Tot allò que no sap ningú), la catalana Montse Colomé (Celebration) o la menorquina Anna Ferrer (Parenòstic), entre moltes d’altres. Quant a l’eix temàtic de la bruixeria, es va introduir en aquesta ocasió per commemorar el sisè centenari de la llei de bruixeria més antiga d’Europa, originària de les Valls d’Àneu. A més, el certamen també ha destacat per l’èxit d’assistència i el públic ha esgotat les localitats en set dels espectacles programats.

El festival s’acomiada denunciant el discurs misogin sobre les bruixes

El Dansàneu va posar ahir punt final als deu dies que ha durat aquesta 33 edició amb l’estrena de l’espectacle Les filles de Lilit, una producció pròpia del certamen en col·laboració amb La Casa dels Clàssics i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona que va tenir lloc a la plaça Major de Borén, a Alt Àneu.

Es tracta d’una narració corpòria que explora les arrels del discurs delirant, misogin i assassí sobre les bruixes, i la construcció d’aquest imaginari col·lectiu per combatre la por que causaven les dones. Un recorregut per les empremtes mentals i físiques als cossos de les dones que han dit no. Quatre solos de quatre dones esgarriades.

L’espectacle compta amb textos a càrrec de l’escriptora i traductora Carlota Gurt; visió escènica de Sol Picó; les coreògrafes i ballarines Anna Hierro, Raquel Gualtero, Sònia Gómez i la mateixa Sol Picó i música original de la Barcelona Art Orchestra, amb composicions de Lluís Vidal, Joan Vidal, Lluc Casares i Néstor Giménez. Els quatre solos van ballar noves composicions musicals fetes a partir de textos de Ben Sira, Eurípides, dos inquisidors dominics i Virgina Woolf. Per la seua banda, Martínez va explicar que les diferents propostes artístiques d’aquesta edició han “reforçat” l’objectiu de restituir la memòria d’unes dones “que han patit per haver estat assenyalades i marginades”.