GUIA
El pla de barris va transformar el centre històric i en va renovar tota la imatge
La plaça Mercadal als anys 70, encara amb el monument als caiguts encarregat pel franquisme. A baix, la plaça renovada. - ESMERALDA FARNELL
La plaça Mercadal als anys 70, encara amb el monument als caiguts encarregat pel franquisme. A baix, la plaça renovada. - ESMERALDA FARNELL
La plaça Mercadal als anys 70, encara amb el monument als caiguts encarregat pel franquisme. A baix, la plaça renovada. - ESMERALDA FARNELL
La plaça Mercadal als anys 70, encara amb el monument als caiguts encarregat pel franquisme. A baix, la plaça renovada. - ESMERALDA FARNELL
La plaça Mercadal als anys 70, encara amb el monument als caiguts encarregat pel franquisme. A baix, la plaça renovada. - ESMERALDA FARNELL
La plaça Mercadal als anys 70, encara amb el monument als caiguts encarregat pel franquisme. A baix, la plaça renovada. - ESMERALDA FARNELL
La plaça Mercadal als anys 70, encara amb el monument als caiguts encarregat pel franquisme. A baix, la plaça renovada. - ESMERALDA FARNELL
El pla de barris de Balaguer, iniciat l’any 2004, va transformar el centre històric de la ciutat i va modificar-ne la imatge per adaptar-la al segle XXI i dotar els veïns de renovats serveis i equipaments. Va implicar la regeneració urbanística del nucli antic i la demolició d’un centenar d’edificis, a més d’una inversió d’uns 25 milions d’euros. La façana dels edificis del marge dret del riu Segre es va renovar i carrers i places com la de la Reguereta van ser rehabilitats. En aquest punt, que va conformar una de les últimes obres del pla de barris, es va conservar l’antic safareig per preservar una part important de la història del vell nucli urbà de la capital de la Noguera. L’emblemàtica plaça Mercadal, en paral·lel, llueix una imatge molt transformada en relació amb la que tenia als anys setanta i que mostra la imatge superior. Aleshores donava encara empara a una escultura de Genero Iglesias encarregada pel franquisme, que va ser retirada en els primers anys de la democràcia. No tots coneixen la història que hi ha darrere de la figura. L’escultor que va rebre l’encàrrec s’havia instal·lat a Balaguer perquè la dictadura li havia imposat un exili forçós a 150 quilòmetres de casa per la seua condició de “no addicte al règim”. En lloc d’esculpir un militar, va modelar un agricultor que besava una bandera sense identificar.
