Alerten que un microones brut allotja microbis altament adaptats

Des de la Revolució Industrial, els microbis han colonitzat un nou tipus d’hàbitat després d’un altre: per exemple, els abocaments marins de petroli, el plàstic que flota als oceans, els terrenys industrials abandonats i fins i tot l’interior de la Estación Espacial Internacional. Tanmateix, un entorn que acull una comunitat especialitzada de microbis altament adaptats és molt més a prop de la llar: el microones. Aquesta troballa ha estat publicada per primera vegada en un estudi d’investigadors espanyols a 'Frontiers in Microbiology'.

No només és important des del punt de vista de la higiene, sinó que també podria inspirar aplicacions biotecnològiques si les soques trobades a l’interior dels microones poden aprofitar-se en processos industrials que requereixen bacteris especialment resistents. "Els nostres resultats revelen que els microones domèstics tenen un microbioma més 'antropitzat', similar al de les superfícies de cuina, mentre que els microones de laboratori acullen bacteris més resistents a la radiació", explica un dels autors, Daniel Torrent, investigador de la start-up Darwin Bioprospecting Excellence SL de Paterna.

Torrent i els seus col·legues van prendre mostres de microbis de l’interior de 30 microones: 10 de cuines de llars particulars, uns altres 10 d’espais domèstics compartits –per exemple, centres corporatius, instituts científics i cafeteries–, i 10 de laboratoris de biologia molecular i microbiologia. L’objectiu d’aquest esquema de mostreig era comprovar si aquestes comunitats microbianes es veuen influïdes per les interaccions alimentàries i els hàbits dels usuaris. Per conèixer la diversitat microbiana van utilitzar dos mètodes complementaris: la seqüenciació de nova generació i el cultiu de 101 soques en cinc mitjans diferents.

Un microbioma divers a casa

En total, els investigadors van trobar 747 gèneres diferents dins de 25 talls bacterians. Els més freqüents van ser 'Firmicutes', 'Actinobacteria' i, sobretot, 'Proteobacteria'. Van descobrir que la composició de la comunitat microbiana típica coincidia en part entre els microones domèstics compartits i els d’una sola llar, mentre que els microones de laboratori eren bastant diferents. La diversitat era menor als microones domèstics i major en els de laboratori. Els membres dels gèneres 'Acinetobacter', 'Bhargavaea', 'Brevibacterium', 'Brevundimonas', 'Dermacoccus', 'Klebsiella', 'Pantoea', 'Pseudoxanthomonas' i 'Rhizobium' només es van trobar en microones domèstics; mentre que 'Arthrobacter', 'Enterobacter', 'Janibacter', 'Methylobacterium', 'Neobacillus', 'Nocardioides', 'Novosphingobium', 'Paenibacillus', 'Peribacillus', 'Planococcus', 'Rothia', 'Sporosarcina' i 'Terribacillus' només es van trobar en microones domèstics compartits.

Els bacteris 'Nonomuraea' es van aïllar exclusivament en microones de laboratori. En ells, 'Delftia', 'Micrococcus', 'Deinococcus' i un gènere no identificat del tall 'Cyanobacteria' també eren comuns, trobant-se en freqüències significativament més grans que en els domèstics. Els autors també van comparar la diversitat observada amb la d’hàbitats especialitzats de la que es té constància en la bibliografia. Com era d’esperar, el microbioma dels microones s’assemblava al de les superfícies típiques de les cuines.

"Algunes espècies de gèneres trobades en microones domèstics, com 'Klebsiella', 'Enterococcus' i 'Aeromones’, poden suposar un risc per a la salut humana. Tanmateix, és important assenyalar que la població microbiana trobada als microones no presenta un risc únic o major en comparació amb altres superfícies comunes de cuina", va dir Torrent.

Evolució paral·lela

Tanmateix, també era similar al microbioma d’un hàbitat industrial: el dels panells solars. Els autors van proposar que el xoc tèrmic constant, la radiació electromagnètica i la dessecació en aquests entorns altament irradiats han seleccionat repetidament microbis altament resistents, de la mateixa manera que als microones. "Tant per al públic en general com per al personal de laboratori, recomanem desinfectar regularment els microones amb una solució de lleixiu diluït o amb un esprai desinfectant disponible al mercat. A més, és important netejar les superfícies interiors amb un drap humit després de cada ús per eliminar qualsevol residu i netejar immediatament els vessaments per evitar la proliferació de bacteris", recomana Torrent.