Per què es produeixen les tempestes d’estiu?

Moltes de les tempestes que es produeixen a l’estiu, com les esdevingudes aquest agost, sorprenen els habitants de les zones que les pateixen, i més si van acompanyades de granís i llamps, si bé tenen una explicació científica relacionada amb la diferència de temperatura entre nivells alts i baixos de l’atmosfera i l’ascens de l’aire calent a cotes superiors. El juliol i l’agost són els mesos on més tempestes es produeixen a causa de l’aire calent que hi ha a la zona baixa de l’atmosfera, que puja cap als nivells alts d’aquesta i pot arribar a produir pluges torrencials, granís, descàrregues elèctriques i, fins i tot, tornados.

Les tempestes són iguals en totes les èpoques de l’any, però són més freqüents en primavera i estiu, segons explica Rafael Requena, delegat d’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) a l’Aragó, sent el nord-est peninsular -Navarra, La Rioja, nord de la Comunitat Valenciana i, principalment, Aragó i Catalunya- on més es produeixen a Espanya.

Perquè una tempesta s’origini, és necessari que existeixi "inestabilitat atmosfèrica", produïda per una diferència de temperatures entre nivells alts i baixos de l’atmosfera, el que explica que hi hagi un major nombre de tempestes durant les estacions més càlides.

També és necessari que l’aire dels nivells alts de l’atmosfera sigui fred. La calor a la part baixa de l’atmosfera a l’estiu està "garantida" però, si també hi ha molta calor a la zona de dalt, no es produeix aquest contrast necessari per a l’aparició de les tempestes, afirma el meteoròleg. Quan passa una petita ona o tàlveg en nivells atmosfèrics mitjans i alts, es produeix un lleuger refredament que afavoreix que l’aire calent de baix pugi. Si es troba a dalt amb un aire més fred que ell, continua pujant, però si no ho és, torna a baixar, perquè l’aire s’"inestabilitzi" és imprescindible que el refredament de l’aire que ascendeix sigui menor que el de dalt.

L’aire es veu "obligat" a pujar per diversos motius, entre ells, un escalfament superior al normal a la zona baixa de l’atmosfera o l’existència de fronts, que creen un contrast de temperatura i causa que l’aire càlid ascendeixi per sobre del fred.

Una altra causa de l’ascens de l’aire és l’orografia ja que, quan l’aire es xoca amb una muntanya, aquest pot envoltar-la, passar per algun buit, o ascendir per ella. I a causa d’això es produeixen més tempestes en zones muntanyoses.

Finalment, també es pot deure a la convergència d’humitat en nivells baixos: quan s’ajunten en nivells baixos aire humit i calent amb aire fred i sec de l’interior, es produeix un contrast de temperatura i humitat. Les tempestes d’estiu suposen una problema "termodinàmic", comenta Requena, que afegeix que "són un tema on l’adversitat pot vindre donada per diversos motius": la precipitació torrencial, el granís –fenomen típic de les tempestes i que pot ser de gran mida–, descàrregues elèctriques i vent. Aquest últim és "fonamental" ja que, quan hi ha una tempesta forta, el vòrtex davanter d’aquesta pot donar ratxes huracanades de 120 quilòmetres a l’hora o més, fins i tot tornados si es tracta d’una supercèl·lula.